FULLES I FULLS

*

13-11-10

*
La tardor i el seu vent esfullen els arbres. El vespre enfosqueix la llum del dia. La tardor de la vida ens pren el cos. El pas dels anys esgrogueeix i crema aquells fulls que hem escrit. També els que hem llegit. Tot el paisatge és ple d’esquelets fràgils.

*
Collage d’OX

LLIBRE DELS MORTS

*
12-11-10
*

Novembre, més de les ànimes, dels esperits, dels espectres i dels ectoplasmes, permet fixar l’atenció en les joies que brillen allà on ens semblava que el terreny seria erm, inhòspit i batut per les ventades. Però, pel contrari, ens trobem que les fulles d’or tardorals s’encenen per acompanyar un llibre extraordinari d’Israel Clarà: “El llibre dels morts” (Viena Edicions), amb un pròleg d’orfebreria literària escrit per Gabriel Moreno.

La memòria que eternitza aquells que estimàvem pren formes diverses en els poemes dedicats, i els sentim nostres, com quan visitem amb un somriure de recança aquelles inscripcions gravades a làpides i lloses que ens fan imaginar vides un dia il·luminades.

He rellegit el llibre com si fos d’un autor desconegut, perquè així és com es troba la singularitat que potser una lectura anterior i repetida entre amics –els comentaris mentre es va creant la peça -, podria uniformitzar. De moment, i avui, faig meva aquesta seva estrofa del poema “Fragilitat del cos”:

“El cos no resisteix el pas del temps.
És fràgil com les roses que s’obliden
i, absent de tantes veus que ja no criden,
es perd com una barca sense rems (...)”
*
Sí, fràgil em sento. I sí de nou: ¿on són aquelles veus que ja no criden?
*
Foto Israel Clarà

ROMANÇ DE SANT MARTINET I ALLÒ QUE S'AGUANTA DRET

*

11-11-10
*
ROMANÇ DE SANT MARTNET
I ALLÒ QUE ES VA TORNAR DRET
*
Com que era un bon estiuet,
el pobre anava en porret,
però començava el fred
i el va sorprendre nuet.

Ai, nuet, ai, pobret,
quin fred, quin fred.

Ja arriba sant Martinet
muntant el seu cavallet,
tot blanquet, raspalladet
per un patge estimadet.

Veu el pobre arrupidet,
“¿com us dieu, homenet
que us esteu pelant de fred?”
“Ai, senyor, lo senyoret,
sóc el tonto del poblet
i em diuen lo Carvantet.”

Ai, nuet...

“No patiu, lo Carvantet,
no tremoleu, minyonet,
la meva capa ara em trec
i us en faig un bon tallet,
que és de pell de brufolet
i porta un bell brodadet.”

“El meu criat Tartufet
us darà un bon pernilet,
perquè en portem sis o set,
que avui es mata el porquet,
diuen que sant Martinet
porta teca al rebostet.”

Ai, nuet...

“A més prendrem un vinet
que t’escalfarà el cosset,
arribaràs alegret
i et cantarà el pardalet.”

“Ai, Senyor, que agraïdet
li quedo, com un gosset
que em poso de genollets
i li lleparé els peuets
si es treu el calçat aquest.”

“Apa, fes via, i ves dret,
i abriga’t, que amb el gebret
se’t pansirà lo... pollet.”

Ja se’n va sant Martinet,
ja se’n torna lo pobret,
i quan entra en lo poblet
tots li miren allò dret.”

Ai, nuet...

*
LO GAYTER DEL BALCÓ

ROMANÇ DE SANT MARTINET

LLET II SANG

*

10-11-10

*

Càritas explica a la premsa que és al límit de les seves possibilitats d'ajuda a la gent necessitada. Els Bancs Catalans d'Aliments demanen 400 tones per satisfer les necessitats, me'n vaig fer ressò fa pocs dies al blog.

De bona llet, i no per fer sang a ningú, copio aquí el dibuix punyent i didàctic d'Emilio Castelao quan retrata els seus estimats gallecs: "No és llet, el que mama el nadó: és sang".

L'ostentació dels uns és la sang dels altres, i qui ho pugui entendre, que ho entengui.

*

SANG I LLET

ANIMALS

*

9-11-10
*
Vaig ser a la Fira de València de vestits per gossos. Com haureu pogut comprovar per televisions i revistes, va ser lluïdíssima, tant, que la resplendor feia mal als ulls. Amb els drets d’autor em vaig poder permetre comprar aquest barret pel gos. És una preciositat, amb aquesta rosa d’organdí... Com presumeix, el meu Fierabràs.

Però resulta que el gat, Miscardito, se’m va tornar gelós. Els drets d’autor no m’arribaven per tant, però em va fer comprar una galindaina en forma de rosa granat. Se’l veu boniquet, ¿oi? També volien unes sabatetes d’aquelles de piqué, tan cuques, però ja en tinc prou rentant els mitjons del meu home. No, per a ell no vaig comprar res, i mira que m’ho demanava amb uns ullets...
*
Postal collage d’OX