1936

*

8-11-10
*
Avui, passejant per les muralles, hem vist que han resseguit la lletra dels poemes que hi ha a les plaques col·locades en honor dels nostres poetes morts. Al·leluia. Com que el repassador deu ser algú de bona voluntat i no ha rebut instruccions precises, han desaparegut els apòstrofs i accents dels escrits dels nostres insignes, i la lectura queda estranya. També s’han recol·locat els dos nadons que s’alletaven de la lloba capitolina. Lloat sia el Senyor. Ara els falta rebre la pàtina del temps que recobreix la seva esforçada mare, però tot arribarà si no els roben de nou. És molt lleig robar nadons.

Tot sortint hem anat al mercadet de brocanters del Pla de la Seu. Res a veure amb el de Barcelona, ni de lluny. El d’aquí és fet de residus de contenidor. Així i tot, m’he firat d’alguns llibre a euro la peça. I a cinc, aquest curiós devocionari relligat en pell, vores daurades, en català i dedicat a les nenes de set anys que fan la primera comunió. Com que és de l’any 36, quan jo vaig néixer, m’ha fet gràcia. Es diu “El primer llibre de la noia cristiana” (Foment de Pietat). Així com les cobertes i el llom són de dibuix delicat, la marededéu nena que hi ha en blanc i negre dins sembla que surti d’un camp de concentració, ullerosa i de fesomia amargada. Potser l’autor volia prefigurar la misèria que vindria aviat amb la guerra civil.
*
Foto d’OX

TENSIÓ

*
7-11-10
*
Aquest vespre sí. Aquest vespre m’he sentit indefensa i he plorat mentre el cap em rodava. Els skaters recalcitrants, burlant-se de nosaltres, m’han desgraciat la tarda i la feina que pensava fer. Els he parlat a bones. Ni cas. He trucat la Urbana. He baixat al carrer i ha passat el cotxe patrulla que ni ha fet cas dels meus senyals ni ha fet baixar ningú, sinó que ha passat de llarg. Els skaters feien la seva, i s’han posat una fusta i tot per fer més soroll amb els salts. Desemparada, he trucat de nou des del carrer mateix i han dit que ja havien passat i no havien vist res. He cedit a l’angoixa i els he explicat que ni havien fet cas del meu gest i que el grup continuava saltant.

Una amiga meva m’ha vingut a trobar, ha vist com estava jo d’alterada, plorant, i totes dues hem anat a parlar amb els noiets. Quin poder que tenen, sobre nosaltres... He dit que no podia més, que allò em faria posar malalta. Però, ¿què has d’explicar a xicotets que van a col·legis religiosos i em coneixen? ¿Que vénen expressament a molestar? M’agradaria, però sé que no serà possible, que això ho llegeixi algú de la Urbana, la policia que ens ha de protegir no sols de lladres, sinó de qui pot provocar malalties. El dibuix és com he sentit el meu cap mentre tot això passava. Com m’anava el cor per la impotència de tants anys seguits de bones paraules sense resultat, de la gota malaia, de tants d’esforços per poder treballar en pau. Em sentia tan malament que volia anar a l’hospital i tot, però, ¿per què amoïnar cap metge, si prou casos hi ha més urgents? Sento que decaic. Generació rere generació, ells em venceran sempre. I jo ja em declaro sense forces, així com Vicenç, que em fa costat i també truca, i també espera un reforç, un suport que mai no arriba. Auxili.
*
Dibuix d’OX

PIZZA ROMANA

*

6-11-10

*
Aquests dies de la visita del sant Pare a Barcelona us recomano que tasteu la pizza romana, que us traslladarà a l’aroma tebi i suculent de les pizzeries de la Ciutat Eterna. Nosaltres, com a segona capital de l’Imperi Romà que vam ser ja fa segles, llavors que dominàvem mitja Hispània, també us acompanyarem en el menjar típic italià. Aquí s’hi afegeix un bust romà elaborat amb mozzarella, però qui més s’ho estimi el pot canviar per un bust del Papa, com es fa en alguns restaurants especialitzats. Bon profit a tothom.
*
Postal collage d’OX.

GANA A CATALUNYA

*

5-11-10

*
A Catalunya es passa gana. Per això els 4 Bancs d’Aliments Catalans s’uneixen per demanar 400 tones de menjar, el doble del que es va recaptar l’any passat, per la necessitat que hi ha.

Theodor W. Adorno, filòsof alemany negativista (i no em retregueu que posi aquest model) va ser qui va dir la cèlebre frase: “després de l’Holocaust ja no és possible escriure poesia.” Cal entendre aquesta metàfora. Després de saber –que ja se sap, però es vol ignorar- la situació actual de misèria, ¿quina reacció hem tingut, tenim o tindrem? ¿La solucionaran els polítics? Segur que no, o no hauríem arribat on som. ¿El Papa ens porta aliments? Sembla que no. ¿El rei ens farà caritat? No, perquè som nosaltres qui li fem a ell. ¿Què ens queda, doncs? No m’ho sé respondre.

*

Collage d'OX

LA SARDINA BEN DRETA

4-11-10
*
Puja l’atur. Baixa Obama. Pareixen nenes de deu anys. Càritas atén cada vegada més necessitats. Belén Esteban ja és princesa. Hi ha més accidents de cotxe que mai. S’estomaquen a l’Orient Mitjà, a l’Àfrica, a Mèxic i allà on poden. Els candidats per a les properes eleccions s’esgargamellen i estressen per poder arribar a manar, perquè qui oli remena els dits se n’unta, amb pensió inclosa. La totalitat de programació televisiva més vista a Catalunya és futbol i programes relacionats amb la pilota, així de rucs pugem. Però, sobretot, i malgrat tot, que la sardina es mantingui fresca, eixerida i ben dreta, que això és alegria, i ja sabem què hem de fer si el món s’enfonsa.
*
Collage d’OX
*

LA SANG DELS CATALANS

*

3-11-10

*
No hi ha sang més saborosa
que la sang dels catalans:
uns la tenen amorosa,
altres la pinten a pams,
i els que la porten airosa
no saben què fer amb les mans,
perquè si fossin capaços
mai no es deixarien prendre
la vida que ens van xuclant
els voltors de dins i fora,
que és una sang que enamora
i potser ja arribat l’hora
de dir prou i anar avançant.

*
Lo Gayter del Balcó.
Collage d’OX.

PERFECCIÓ DE LA MORT

*

2-11-10- Dia de Difunts.

*
La Mort és una arcaica esfericitat perfecta.

La Mort i la seva urna són el nostre futur perfecte.

Portar inscrita la Mort als gens és un sarcasme perfecte.

El dia dels morts transforma l'eternitat en una Mort perfecta.

*

Collage d'OX

*