AVENTURES

*
Presento el jove Omai, de les illes de la Polinèsia, que va ser convidat pel capità Fourneaux a visitar Londres a bord del 'Resolution'.
*
Làmines com aquesta i llibres de viatges, com el del James Cook amb els vaixells 'Resolution' i 'Endeavour' van acompanyar la meva infantesa i adolescència. Són edicions en tela de Calpe l'any 1921. Speke amb el Diari del Descobriment de les Fonts del Nil. Bougainville amb el Viatge al Voltant del Món. Darwin amb el Viatge d'un Naturalista al Voltant del Món. Els tenia en col·lecció el meu avi i jo els seguia amb afany. Llegia de petita el que ara no llegiria, però no puc assegurar què faré, si ve al cas.
*
Aquests viatges del segle XVIII tenen un encant descriptiu que em seduïa. No m'entretenia en les precisions científiques, però sí en les aventures, i per alguna cosa es comença. James Cook anava seguint la petja de Bougainville, per confirmar o negar les afirmacions del primer. Es descobrien illes, s'exploraven mars, apareixien personatges amables o hostils. Els noms de Badia Fosca, Arxipèlag Perillós, etc., em feien viure els paisatges i les amenaces.
*
Es proveïa de porcs i de fruita, es feien regals als caps de tribu i el dibuixant W. Hedges prenia nota detallada de tot el que veia. Explica Cook que va demanar al cap de tribu Oreo que li rostís dos porcs a l'estil del país, per compartir un dinar amb els oficials i tripulants dels dos vaixells. Diu que en arribar a casa, el cap ja tenia la taula preparada, o sigui, que havien escampat per terra gran quantitat de fulles verdes i tothom s'havia d'asseure al voltant. Immediatament, diu Cook, un dels porcs va passar per sobre del seu cap (sic) per caure damunt les fulles, i tot seguit un altre; tots dos tan calents que no se'ls podia tocar. La taula era guarnida amb fruits de l'arbre del pa (artocarpus incisa), plàtans i cocos per beguda. Assegura Cook que mai havien menjat porc tan saborós i ben cuinat. Quan el banquet es va acabar i ells tornaven als seus vaixells, la gent del poble va córrer a aprofitar les engrunes. Hi ha infinitat de detalls curiosos, que m'agradava llegir.
*
No he estat aventurera i he viatjat força, però sense risc. Per això projecto l'afany d'aventura, que hi és, en aquells que l'havien fet o la podien fer i ens l'explicaven. Viatjaven els meus ulls i la meva imaginació gràcies a les explicacions pintoresques d'aquests personatges romàntics que, a més, eren excel·lents navegants i científics.
*
Per això m'ha agradat avui rescatar Omai de la foscor de la vitrina i oferir-li un viatge que ell no s'hauria pensat mai: el d'Internet.
***
"Viaje hacia el Polo Sur y alrededor del mundo". Cook (James) Calpe 1921
Cap comentari:

EL FINAL DEL DIA

*
El matí d'una escriptora comença en blau. Quan es posa a la feina, després d'esmorzar, mesura aproximadament el camí que pensa fer durant el dia. Sap que quan arribi al túnel del final es trobarà de cop amb els seus límits: el que haurà quedat per fer.
*
Poques vegades pot acomplir els seus propòsits de feina. És natural. Gulliver es trobava al país dels nans lligat per mil cordillets o fils que li impedien els moviments. Sovint l'escriptora se sent com Gulliver: encàrrecs, trucades, correspondències, obligacions, impedeixen que l'obra pròpia pugui prendre la volada necessària; la pista d'envolament presenta obstacles.
*
La síndrome Garcia Màrquez, segons O.X., consisteix a saber que el gran home, quan escrivia "Cien años de soledad", es va tancar al seu estudi durant un any, sense destorbs, i li portaven el dinar fins a la porta. Suposo que a l'estudi hi devia haver comuna.
La dona escriptora amb família no es pot tancar un any i que l'home li porti el dinar a la porta.
La dona té triple capacitat mental: atén obra, família, obligacions socials i potser feina, cosa que elevaria les capacitats a quatre. L'home, en canvi i segons demostren els científics, no pot fer dues coses alhora.
*
La dona escriptora és positiva. No pensa, com deia Espriu al matí: "¿Qui serà el primer que ens farà la llesca, avui?". La dona escriptora sap que no tothom fa la llesca. Alguns sí, és inevitable.
*
L'escriptora, no obstant les freqüents interrupcions, també escriu el seu llibre, i així demostra unes més amples capacitats.
*
El preu és que al final de dia encara no ha pogut passar a l'altra banda del jardí, on es prometia un repòs daurat. No dic merescut. No es treballa per recompensa, encara que intuir-la, ajuda.
*
***
Jardí de Mont-ral. Fotografia d'O.X.
3 comentaris:

MEMÒRIA HISTÒRICA


*
Aquesta noia bonica i delicada es deia Dolors Palet i Llugany. A la fotografia tenia disset anys.
*
Aquesta noia va ser la meva iaia Lola, amb qui vaig viure fins que ella va morir.
*
Va néixer a Rubí i era de la família Palet. El cèlebre Josep Palet, Palet de Rubí, va ser un destacat personatge de l'època. A 21 anys va ser ordenat en la Maçoneria Espanyola, Cavaller defensor de la Llibertat, la Igualtat i la Justícia. En va arribar a ser un Molt Venerable Mestre. A 22 anys ja formava part de la Junta Provisional Revolucionària de l'Ajuntament de Rubí. Ell va ser Diputat del nou Districte de Rubí. Defensor de les idees republicanes, va lluitar contra l'alçament dels opositors carlins. Comandant del II Batalló de Cossos Francs, va caure ferit i va ser heroi a la guerra al Bruc. S'enfrontà contra el Govern per impedir l'enviament de joves soldats a Filipines, Cuba i Puerto Rico. El 1874, al front de 1.000 voluntaris, va lluitar pels carrers de Sarrià contra les forces del general Pavía, que havia promogut un cop d'estat contra les llibertats republicanes legals.
*
Va fundar la primera lògia masònica de Rubí; fundà i presidí el Centre Democràtic Republicà i l'Escola d'Adults i la Lliga de Viticultors i Rabassaires de Catalunya, el primer sindicat en aplegar obrers. Amb motiu del centenari de la seva mort (novembre 1908), se li ha retut un homenatge, amb placa, davant de la seva casa, un edifici notable.
*
Josep Palet tenia un germà, Joan, que era el meu besavi. Aquest besavi Joan, pare de la iaia Lola, tenia devoció pel seu germà Josep i el seguia a tot arreu; en tenim un gran retrat amb fusell, barretina i espardenyes. La seva dona, la besàvia Antònia, li retreia amargament que abandonés dona i fills i anés a fer la revolució amb el seu germà. En tenim carta.
*
Joan Palet de Rubí era el meu besavi. Josep Palet de Rubí, doncs, el meu besoncle. D'aquí em deuen venir alguna de les venes revolucionàries i justicieres que em reconec.
*
La iaia Lola era dolça, pacífica i amable. Va quedar única de quatre germans que van ser, morts de petits. La iaia era única, per això es va casar amb un altre prohom: Gustau Xirinacs, de Barcelona, fill de militar, culte i sensible a l'art. El que va comprar la casa on vivim.
*
La iaia també em va encomanar la seva dolcesa, el bon gust per les coses belles i un afany de lectura intens.
*
Aquest retrat és sobre el meu piano. Ella cantava lieder, i està contenta quan li dedico alguna peça. Encara és viva, per allò de la memòria.
***
Fotografia arxiu Roca-Xirinacs. Informació sobre Josep Palet: Pere Bel, de Rubí.
4 comentaris:

VIA MORTA


*
El tren dels morts aparca en via morta.
*
Tots tenim lloc al tren dels morts; tots els que esperen veure la llum del final del túnel.
*
I n'hi ha, de llum, la fotografia la mostra. El que no hi ha és temps: només infinit. Per això hi cap tot, de generació en generació.
*
El meu espai al tren dels morts també hi és, i de tant en tant hi pujo per saludar els que van fer el viatge abans que jo.
*
Al nostre compartiment hi trobo la iaia, amb qui vaig viure i créixer. Érem un microcosmos, un microclima, amb el nostre piano i els lieder; amb el nostre jardinet amb freesies; amb el nostre gat Miscardito; amb la nostra minyona que ens estimava amb ulls somrients: "mireu-se-les totes dues, com es contemplen", deia, quan ens veia cosir i llegir vora la finestra, en les butaques davant per davant.
*
La iaia amb els seus records, postals, vistes d'estereoscop. Jo amb els meus estudis de música, les meves pintures, els dibuixos amb tinta xinesa. Ella que em feia xocolata per esmorzar.
*
Totes dues als llargs estius de Rubí, amb les nostres amistats quietes, amables, tan recordades; amb el nostre jardí anglès; amb el seu estil de cuina acurat; amb els seus records dels grans viatges i els perfums comprats a París.
*
Jo, que anava covant aquelles explicacions fins que vaig arribar a fer els meus, de viatges.
*
I la casa d'aquí, que contenia aquest petit univers obert a mar i a sol, a tempestes de llevant i, llavors, al fum dels trens de carbó. La casa, precisament aquest paradís on jo conservo la seva memòria enyorada.
*
Tot és en via morta.
***
Túnel en via morta. Arxiu Roca-Xirinacs.
1 comentari:

ESTATS DE VIDA


*
Passo els camins d'hivern vora els pins marítims: soledat radiant d'argelagues en flor.
*
Més enllà o més endins, sabem del cert qui som: una veu confiada ens ho anuncia, a l'alba o al capvespre.
*
Invitació a la nit, perquè la nit fa créixer el dia i torna.
*
Paradoxa: quan tenim el record sintetitzat, tendim a dispersar-lo buscant-li extensions en el temps per reconstruir-nos la vida. La recerca del temps perdut és necessària per sobreviure.
*
Se sobreviu a l'absència. L'amistat s'incorpora a la sang i cada amic és immortal dins del nostre cervell. ¿Un cervell per sepultura, com escriu Wilfred Owen per al Rèquiem de Guerra de Benjamin Britten? Sí, però també com amable lloc de trobada i conversa. Per això a vegades enraonem sols.
***
Radiant. Fotografia d'O.X avui, dissabte 10.
Cap comentari:

ÈXTASI

Aquest és el preciós, gentil i estimat Joan Evangelista de la capella del Sant Crist, de la catedral de Tarragona.


És una talla anònima d'una expressivitat notable.


A banda que molts se n'hagin enamorat, perquè el minyó s'ho val, porta un llibre a la mà, i això ja em mereix tota la simpatia.


Aquest gest d'alçar els ulls amb èxtasi i l'afectació de les seves mans, en aquest gener glaçat ens fa venir un dubte: ¿el fred l'ha enravenat? ¿Li ha estat revelat algun misteri? ¿La visió celestial l'ha deixat de pedra?


O, com ahir comentava en parlar de trens, ¿potser ha vist la llum més enllà del túnel?


*



Fotografia arxiu Roca - Xirinacs

Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

TÚNEL


Sempre hi ha llum al final del túnel, és veritat.
*
A vegades també hi ha cabres. El pastor coneix el trenet alpí. El maquinista coneix el ramat, i va a poc a poc perquè les cabres tinguin temps de sortir.
*
Les cabres pasturen confiades. Al túnel no hi ha pastura, però elles són tafaneres de mena, amb els ulls grans i humits. Esperen el tren i la gent que se les mira.
*
Ens han dit moltes vegades, en sentit figurat, que hi ha llum al final del túnel. Hi ha testimonis que l'han vist, però no han passat a l'altra banda.
*
Diuen que el túnel és el de la mort. Darrere de la foscor ningú no sap què hi ha. ¿Potser cabres? Aquest túnel alpí podria ser un símbol del passatge a la llum.
*
Perquè el salmista parla d'un Senyor pastor i de prats tendres.
*
Oh, ens diran, és una metàfora.
*
¿De què, si en la vida tots actuem com ramats?
*
*
Túnel alpí. Fotografia de Vicenç Roca.
2 comentaris:
Subscriure's a: Missatges (Atom)