RUTINA


Ben retrobada rutina.
La paraula rutina procedeix de "route", camí (v. Coromines). Alguns, per passar-la, porten fulls de ruta i tot.
"Routine" vol dir ruta petita, camí ja conegut, familiar, seguit altres vegades.
Ara els modernets reneguen de la rutina com cosa gairebé maligna. En perverteixen el significat.
*
La rutina ens conté. Ens canalitza. Ens acompanya i ens porta. Fa lliscar la vida fins al final del dia.
*
Milan Kundera explica que la felicitat de l'home és circular: els moviments de cada dia, el gos que et porta les sabatilles...
Només l'home trenca aquest cercle, amb el seu afany d'aventura, i pot ser que llavors esdevingui infeliç. Pot ser.
*
La rutina no és fèrria, no encotilla. Permet maniobra.
La rutina és necessària.
És seguir el passeig de cada dia per trobar-se un mateix i per advertir les variacions exteriors: les últimes roses que el vent d'hivern s'emportarà, la primera flor d'ametller, l'arbre tallat ...
*
La rutina és bona cosa, ens convé, la saludem. Benvinguda rutina, caminet amable.
*
Camí de bosc. Dibuix d'O.X.

REIS


RIMETA DE LA NIT DE REIS
*
S'acosten estrelles
als ulls dels infants:
el negre és brillant,
somriu com la lluna
i porta turbant.
Llueixen corona,
el ros, també el blanc.
Manetes que s'alcen,
bufandes i guants,
i crits d'alegria,
i esperança gran.
Demà serà el dia,
la nit va passant.
Els ulls d'alguns avis
es van entelant:
records que s'amaguen
de la nit d' infants,
desada molt fonda
des que es van fer grans.
Camells i cavalls,
coets i trompetes,
escales molt llargues,
l'estel lluminós,
pastors, caramels,
romans i tambors.
La nit ja és passada,
l'estrella s'ha fos.
*
Nit de Reis. Collage d'O. X.

BURRA EN DOS CAPÍTOLS


Continuació i final.
*
De la burra n'hem d'aprendre coses:
7 - La possessió del paisatge. Als seus ulls grans i foscos hi cap tot el cel i el món que podem abastar. S'alimenta del seu territori, el rumia a través de l'herba que es va menjant i que ella contribueix a fer créixer amb la femta. És tot un sistema.
8 - Els seus ulls també són un mirall d'estrelles. Les nits d'estiu a la serena se li reflecteixen a la mirada quieta i jo les puc trobar. Potser també algun cometa perdut.
9 - La seva capacitat de generar literatura. Juan Ramón Jimenez es va fixar bellament, tendrament, en Platero. Jesús, en una burra i el seu pollí, dels qui l'evangelista omet el nom. Jo, en la Campaneta.
10 - El seu silenci. És el silenci clamorós de la mateixa natura, que ens demana comprensió i respecte vers el sofriment que causem devastant el medi natural, on tota la creació té el dret de viure.
*
Fotografia de Sofia Esteban.

BURRA EN DOS CAPÍTOLS

PRIMER CAPÍTOL
*
De la burra n'hem d'aprendre coses:

1 - La seva mansuetud, perquè és pacient.
2 - La seva fortalesa, perquè és resistent a la càrrega i a la intempèrie.
3 - La seva capacitat d'escoltar, perquè té les orelles molt grans i hi cap tot. Quantes vegades no he mormolat jo coses a l'orella pelfada de la burra Campaneta, a Mont-ral.
4 - La seva calidesa. Em repenjo a la seva espinada, m'adapto a la seva panxa i contemplo d'aquesta manera el bell paisatge. Em dóna escalf, perquè la roca és freda, la molsa humida, però ella és tèbia i sòlida, batega, i els nostres batecs es confonen, tot i que ella no ho sap. O potser sí.
5 - El seu agraïment. Quan em veu de lluny sospira alçant el coll. Em reconeix i li agrada que hi vagi. És clar que també li dono terrossos de sucre, perquè s'han d'intercanviar dolceses.
6 - El seu sentiment. Quan va morir el seu pollí, escanyat per la corda que el lligava a un arbre proper, ella va sentir un dolor profund i gemegava.

*
Ara la Campaneta ja no és a Mont-ral, però estic segura que molta gent la recorda, i jo l'enyoro.
*
Demà el segon i últim capítol.
*

Fotografia de Sofia Esteban.

TOREROS

*

Ni els toreros ni la societat que els manté volen escoltar, per això tallen orelles.



Per a diversió dels afamegats de sang, els toreros torturen i maten.



Diversió dels nacionals, que els tenen com a símbol.



A l'hora dels berenars dels nens, la sang i el dolor sucats al pa de mitja tarda televisiva.



Per això moltes donetes de fama dubtosa festegen els toreros.



Per això la televisió massiva i les revistes de paper setinat homenatgen els toreros.



*



Potser que, amb el nou any, les persones toreres-nacionals comencessin a pacificar-se i amnistiar els animals.



No ho faran, perquè la mala consciència també els ha tallat les orelles.



*



Orelles i torero. Collage d'O.X.

ELS MORTS


*
Avui fa anys que va morir la meva mare. El cel és entelat. Perfecte.
Aquest Nadal no han fet per tv "Els morts", de Joyce - Huston. Els programadors han donat només les típiques bajanades i frivolitats que entonteixen el personal.
*
He posat moltes vegades "Els morts" ("Dublinesos", en traducció de Joaquim Mallafrè) com a exemple per a escriptors: la primera part per aprendre a escriure diàlegs àgils i acció alhora. La segona com a reflexió potser única a la història del cinema: des que Anjelica (sic) Huston escolta a les escales "La noieta d'Aughrim" fins la reflexió narrada final, mentre neva sobre els morts als camps d'Irlanda. Plorar per l'amor perdut. Cal veure-ho; la pel·lícula és del tot fidel al conte de Joyce, hi dóna la vida mentre plora la mort.
*
La meva mare, figurada en el collage, sembla apartar amb la mà el cap de l'amoret per veure la filla que va deixar. Jo era més gran que la nena que s'hi veu (un jo també figurat) quan ella va morir. Però la presència dels que ens van estimar perdura. La sento i no solament avui.
També la dona figurada puc ser jo, que vull contemplar la meva infantesa perduda. Un diàleg en silenci, però real. ¿Ho veus, mare? He crescut, escric, et penso, et dedico un dibuix avui, que tu vas tancar els ulls a migdia.
*
Autobiografia. Collage d'O. X.

ESTATS DE VIDA


*
La vida passa i, confiats, sortim a la finestra i esperem de nou.
*
Ningú no sabrà què hi ha, tan bell o tan terrible, si no ho podem contar. Però ho farem.
*
Les hores serenes són el temps vençut, la fruita collida en pau.
*
Fotografia O. X.