ANGÈLICA (ANGELICA ARCHANGELICA)
*
30-7-23
*
He arribat de la Vall amb rams de flors i els ulls plens de preciosos paisatges. El refugi que fan els dos vessants de muntanya, des de la severitat dels avets fins la tendresa de les flors a les vores de la carretera porta a admirar aquesta terra. L’aigua, que no se sap si riu o plora, tot ho omple amb la seva veu que en porta milers d’altres: quan sec a la vora del riu escolto les veus antigues que un dia es van dir i que s’han quedat entre pedres i marges en una conversa eterna.
Les velles pedres del claustre, que tant he dibuixat, somriuen a l’estiu perquè s’omplen de roses i de l’admiració dels que hi entren. Les petites botigues de conte de fades ofereixen a la imaginació tot d’objectes acolorits, suaus, llaminers: llibres, llana, joguines, artesania, animalons de peluix, xocolates amb pètals de rosa i cremes remeieres i de bellesa.
Al seu santuari en soledat, la Mare de Déu de Caldes sempre espera que li adrecem alguna paraula o pregària; que li expliquem la vida de l’any que ha passat. I la contemplem amb dolcesa, esperant tornar-hi algun dia malgrat les nostres dificultats.
Els amics, com cada any, m'organitzen una lectura de poemes i participen com lectors. La Direcció ofereix un bonic ram de flors, però jo els n'havia demanat un de silvestre, i per això arribo a casa tan ben acompanyada.
Entre els molts al·licients, aquest any hem parlat amb un savi herbolari de la preciosa umbel·lífera angèlica (Angelica Archangelica) que, entre moltes virtuts, té la de ser component del licor xartrès, abans fabricat a Tarragona i ara a Grenoble. Brindem, doncs, també amb el xartrès que ens porta un altre amic a la taula.
Dibuixo a la vora de la Noguera de Tor i els avellaners encara són verds, les fonts ragen i el sol dona els tons a les meves pintures. M’emporto el paisatge, les flors i un llarg i enyorat record.
OX.
