LA RÀDIO I ELS
FUSELLS
*
18-2-19
*
Dia Mundial de
la Ràdio. Josep Sunyer, de Tarragona Ràdio, em ve a fer una entrevista. ¿La
ràdio en la meva vida? Li responc en dues reflexions: una d’elogi i agraïment per
l’atenció que sempre han tingut les diverses emissores fent-se eco quan he
rebut premis o he presentat obres.
L’altra la vull aprofundir ara. Sóc
del 36. La duríssima postguerra la vaig saber bastant després. I ara la conec més
a mesura que els documents confiscats van sortint a la llum, i encara no hi són
pas tots. A les cases es callava i els franquistes manaven callar.
A casa s’escoltava “El disco
solicitado”, futbol i òperes. Del “Disco solicitado· en sabíem les cançons, per
repetició. “Madrecita del alma querida”, “La casita de papel”, “Tengo una vaca
lechera”, “Cerezo rosa”. Manolo Caracol, Irma Vila, Concha Piquer, Jorge
Negrete, Jorge Sepúlveda...
Mentre escoltàvem la ràdio en la
calma de la casa, al país afusellaven gent. 100.000 persones més 140.000
desapareguts. 30.000 bebès sostrets entre 1939 i 1944. Morts a les tàpies dels
cementiris, morts a les cunetes, “Silencio en la noche...”
És ara, que dono profunditat als
fets. Els grans de casa bé ho devien saber, però callaven, això que el meu pare
havia lluitat al front, a la batalla de Segre, tan cruenta com la de l’Ebre. Més
endavant, la meva sogra, una bona dona, anava dient amb posat compungit: “sols
no vingui una guerra...”
L’entrevista m’ha fet adonar que els
meus records de nena gravitaven sobre el dolor extrem que encara no ha acabat.
No ho podré deslligar mai.
***
Fonts: Hugh Thomas, historiador.
Anthony Beevor “
Ricard Vinyes "
Euskonews
