TEMPUS FUGIT (2)
*
29-12-15
*
Fuig el temps i no fuig igual per a
tothom. Depèn de les perspectives personals i socials.
Com que aquests dies d’acabar i
començar l’any es parla més del temps, es canten cançons de l’any que marxa i torna i cadascú veu un
rellotge que li marca les hores i a vegades voldries que es deturés, com el de
Lucho Gatica. O com el de Romeu i Julieta que, segons com, encara sentien
l’ocell de la nit i segons com el que anunciava el matí, oh trasbalsadora
circumstància.
Com que sol passar així, dic, les
cames que sustenten els meus rellotges també són diverses. Les unes correran
més i les altres menys. Algú provocarà un eclipsi per tornar un dia enrere, com
a la deliciosa pel·lícula “Tic tac”, de Rosa Vergés.
A tothom que estigui atent al pas de
les hores desitjo que li resultin amables. Que no li pesin. Que no les temi.
Que hi faci surf i arribi a la platja amb harmonia.
Perquè malgrat tot i del que diem i
pensem, el temps passarà igualment.
*
NOTA. Em sap
greu però no puc accedir als comentaris dels blogaires amics. Són tals i
difícils les condicions que demana cada blog, i em costa tant de temps de
intentar respondre sense resultat, que ho he de fer públic, perquè sapigueu que
la voluntat de respondre ja la tinc, però jo no sé resoldre jeroglífics. Si
algú em facilita l’accés, benvingut sigui.
