*
16-11-10
*
El Cementiri dels Artistes de Sant Petersburg conté sencera la gloriosa història de la Rússia musical, i també de la gran Rússia literària. Va ser fundat el 1923, quan la ciutat es deia Leningrad.
Entre vegetació abundosa, molsa i el ferro cobert de verdet, davant de cada tomba hem meditat sobre la quietud dels genis. Estimem la vasta Rússia, la desventurada, la que ha donat els millors artistes al món. Contemplem la fusió del pensament immens, reduït a restes envellides i respectades en parc semisalvatge. Però per això hi ha la memòria: la música i els llibres que ens han format i que formaran els nostres descendents. Perquè aquests artistes han explicat el nostre món i l’univers sencer, i l’han explicat bé.
Quan era adolescent ja llegia els russos, en la col·lecció Novelas y Cuentos que comprava el meu pare. Mai m’han sigut estranys. Després els hem volgut anar a veure. Al cementiri ombrós, quan dormen els cignes del llac, el bust de Piotr Ilich Txaikovski també ens contempla mentre els àngels cantors entonen, eterna, la seva Simfonia Patètica.
*
Foto V. Roca
*
El Cementiri dels Artistes de Sant Petersburg conté sencera la gloriosa història de la Rússia musical, i també de la gran Rússia literària. Va ser fundat el 1923, quan la ciutat es deia Leningrad.
Entre vegetació abundosa, molsa i el ferro cobert de verdet, davant de cada tomba hem meditat sobre la quietud dels genis. Estimem la vasta Rússia, la desventurada, la que ha donat els millors artistes al món. Contemplem la fusió del pensament immens, reduït a restes envellides i respectades en parc semisalvatge. Però per això hi ha la memòria: la música i els llibres que ens han format i que formaran els nostres descendents. Perquè aquests artistes han explicat el nostre món i l’univers sencer, i l’han explicat bé.
Quan era adolescent ja llegia els russos, en la col·lecció Novelas y Cuentos que comprava el meu pare. Mai m’han sigut estranys. Després els hem volgut anar a veure. Al cementiri ombrós, quan dormen els cignes del llac, el bust de Piotr Ilich Txaikovski també ens contempla mentre els àngels cantors entonen, eterna, la seva Simfonia Patètica.
*
Foto V. Roca
6 comentaris:
Els teus coneixements de música i Literatura em son envejables, l'altre dia llegia uns contes russos als meus nebots i al meu fill, la meva cunyada es de Uzbequistan, i em miraven estranys perquè eren en català, i Boris va preguntarme, com ñes tieta que si son russos els expliques en català?, la màgia de la Literatura que s'esten com unes ales per tot el mon.
ah! has sentit l'entrevista de la Montse sobre "L'Agonia de'n Severià Vargues"?
una abraçada.
L'art en memòria dels artistes esdevé sublim i ajuda a recordar.
Ai, Txaikovski..Fa un par de setmanes, vaig agafar de prestat un CD de Txaikovski de la bibliotèca pública de Tarragona. Ara me'n recordo que he d'escoltar-lo, perquè ho he fet només una vegada en dos setmanes :)
Olga, m'encanten els seus articles. I també m'encanta el fet que vostè tingués coneixements sobre la cultura russa. Volgués o no volgués jo també vaig estar dintre d'aquesta cultura quan erem la part de la Unió Soviètica, i encara tenim la influència "soviètica". No puc imaginar la meva infància sense els poemes de Pushkin,les novel·les de Lev Tolstoy, la música de Txaikovski, i els dibuixos russos, a part de la cultura azerbaijani és clar. Moltes gràcies per compartir els seus coneixements amb nosaltres.
I gràcies per seguir-me!
Una abraçada.
P.D. La foto al teu bloc és molt, molt bonica! M'encanta! També viu a Tarragona?
He plorat tant, escoltant Txaikovski! Era una ànima sofrent, la d'aquest geni, i la seva muúsica ens comunica el seu anhel de felicitat i de complitud.
Hola, SANDRA, gràcies per llegir el meu blog. No, no sé res de cap entrevista sobre S. Vargas... ¿quina Montse? T'agrairé que m'ho aclareixis, per a la meva informació. Gràcies de nou.
***
I per a LALE: sí, visc a Tarragona, a la casa que surt a la foto de la trobada de gegantons, davant del Balcó.
Una abraçada.
És un dels meus autors preferits i l'escolto molt sovint. Una abraçada: Joan Josep
Publica un comentari a l'entrada