*
8-11-10
*
Avui, passejant per les muralles, hem vist que han resseguit la lletra dels poemes que hi ha a les plaques col·locades en honor dels nostres poetes morts. Al·leluia. Com que el repassador deu ser algú de bona voluntat i no ha rebut instruccions precises, han desaparegut els apòstrofs i accents dels escrits dels nostres insignes, i la lectura queda estranya. També s’han recol·locat els dos nadons que s’alletaven de la lloba capitolina. Lloat sia el Senyor. Ara els falta rebre la pàtina del temps que recobreix la seva esforçada mare, però tot arribarà si no els roben de nou. És molt lleig robar nadons.
Tot sortint hem anat al mercadet de brocanters del Pla de la Seu. Res a veure amb el de Barcelona, ni de lluny. El d’aquí és fet de residus de contenidor. Així i tot, m’he firat d’alguns llibre a euro la peça. I a cinc, aquest curiós devocionari relligat en pell, vores daurades, en català i dedicat a les nenes de set anys que fan la primera comunió. Com que és de l’any 36, quan jo vaig néixer, m’ha fet gràcia. Es diu “El primer llibre de la noia cristiana” (Foment de Pietat). Així com les cobertes i el llom són de dibuix delicat, la marededéu nena que hi ha en blanc i negre dins sembla que surti d’un camp de concentració, ullerosa i de fesomia amargada. Potser l’autor volia prefigurar la misèria que vindria aviat amb la guerra civil.
*
Foto d’OX
*
Avui, passejant per les muralles, hem vist que han resseguit la lletra dels poemes que hi ha a les plaques col·locades en honor dels nostres poetes morts. Al·leluia. Com que el repassador deu ser algú de bona voluntat i no ha rebut instruccions precises, han desaparegut els apòstrofs i accents dels escrits dels nostres insignes, i la lectura queda estranya. També s’han recol·locat els dos nadons que s’alletaven de la lloba capitolina. Lloat sia el Senyor. Ara els falta rebre la pàtina del temps que recobreix la seva esforçada mare, però tot arribarà si no els roben de nou. És molt lleig robar nadons.
Tot sortint hem anat al mercadet de brocanters del Pla de la Seu. Res a veure amb el de Barcelona, ni de lluny. El d’aquí és fet de residus de contenidor. Així i tot, m’he firat d’alguns llibre a euro la peça. I a cinc, aquest curiós devocionari relligat en pell, vores daurades, en català i dedicat a les nenes de set anys que fan la primera comunió. Com que és de l’any 36, quan jo vaig néixer, m’ha fet gràcia. Es diu “El primer llibre de la noia cristiana” (Foment de Pietat). Així com les cobertes i el llom són de dibuix delicat, la marededéu nena que hi ha en blanc i negre dins sembla que surti d’un camp de concentració, ullerosa i de fesomia amargada. Potser l’autor volia prefigurar la misèria que vindria aviat amb la guerra civil.
*
Foto d’OX
4 comentaris:
Una bona troballa!
Alguna cosa del Foment de la Pietat tinc per casa, he, he. Pobre llibre, no sabia quina una es preparava... Quina història deu tenir? De qui devia ser?
Bona troballa, el resseguidor deu ser parent dels que fan fressa. Estem envoltats de bàrbars. Oh pobre Imperi Romà on has anat a raure.
Delicada troballa que parla d'una època de transició. I és que mai no se sap si es va endavant o endarrera, tot i que el temps sempre va endavant!
Publica un comentari a l'entrada