ESCRPTORS PAGATS PER NOSALTRES

ESCRIPTORS PAGATS PER NOSALTRES

*

29-3-17

*

Endreço papers i trobo aquest apunt.

Fira del Llibre de Göteborg, Suècia, el 2014. Dos invitats per l’Institut Ramon Llull declaren:

Núria Amat: “El separatisme és un virus mortal”.

Javier Cercas: “Estic preocupat pel dimoni del nacionalisme.”

*

Penso: caram, quina gent que enviem...

Ho ensenyo a un amic i em diu:

“Medalla per als gestors del Llull, també. Síndrome d’Estocolm. Mal del país.”

*

El collage 1 representa un fragment d’Espriu que fa “... cisternes seques esdevenen cims / pujats per esglaons de lentes hores.” (Inici de Càntic en el Temple). Aquest fragment me’l vaig fer meu fa molts anys. La meva literatura és així. La literatura catalana cal que sigui així.

El collage 2 es titula “Sí, bwana, sí...” i es pregunta fins quan haurem d’acotxar el cap els catalans davant de la gentussa, la que ve de fora i la que hi ha dins.

ENYORANÇA

ENYORANÇA

L’ovelleta em vetlla

i el seu nom és Flor,

és suau i lleugera

i guarda el meu son.

És silenciosa,

ve de la muntanya,

de les aigües clares

i les verdes prades.

Filla de Taüll,

aquí veu el mar

i enyora les flors

que va pasturar.

Ella i jo volem

retornar a les valls,

on l’aire és més net

i els somnis més alts.

***

Cap al final de les nostres vides, no és que ens estovem, però precisament per pal·liar la duresa dels últims anys contemplem les companyies tendres, les que sempre hi són, les que ens porten records dels llocs que havíem estimat.

MENUDESES AMB GALLS

MENUDESES AMB GALLS

*

23-3-17

*

He fet uns petits collages retallant menudeses, però també aprofitant els angles d’una capsa blanca de cartolina que contenia pastissos. Són petits reptes que em faig i m’ho passo molt bé si aconsegueixo algun resultat, és clar. Diu Tagore: “Si plores perquè has perdut el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles.” Gran veritat. Quan, a considerable distància en la vida, giro el cap enrere i veig que he perdut alguns sols, cal considerar les estrelles, i aquest és el meu temps d’estrelletes. Entre els collages i els galls, només hi ha la relació estel·lar.

   

  

*

GALLS

Tinc un corral de galls vells,

amb les crestes tan vermelles

que semblen poms de clavells.

Cada matí fan concert

des del cel al celobert,

quiquiriquí ¡sóc aquí!

Sant Pere, amb el nas vermell,

ens diu que s’ha encostipat,

“Bon dia tingueu, sant Pere,

els mocs us ragen del nas.”

“Moltes gràcies al gall vell

que m’ha volgut despertar:

se m’ha espatllat el rellotge

i no m’hauria llevat.”

Tornada:

Visquin els galls

del meu corral,

que canten l’hora

i tot el que cal.

*

Lo Gayter del Glorieta.

PRIMAVERA

PRIMAVERA

*

Primeres llums del dia, pàl·lides encara, 

Recullen el color de la primera albada.

Il·lumines els fronts que encara porten somnis,

Mudes temors obscurs en secreta esperança.

A la ciutat, algú, entre la duresa,

Viu una lleu transformació suspesa

En l’aire fosc que es va tornant benigne:

Records amargs es van tornant somriure,

Ara tot just arribes, i ja portes aquell afany de viure.

*

Collage: Primavera

Poema: OX

CIUTATS QUE SALTEN

CIUTATS QUE SALTEN

*

11-3-17

*

El sismògraf situat prop del camp del Barça va fer un moviment notable –no perillós- al final del partit contra el París St. Germain. Recordo haver-ho vist en alguna altra ocasió memorable, que també ens ho van explicar. Estem avisats. ¿Us imagineu quin senyal farà el dia de la Independència, així en majúscula?

            Proposo, per no prendre mal, fer ciutats de paper. Ah, un incís: ara recordo una cançoneta de postguerra que es deia “La casita de papel”, i on els afamats de l’època hi situaven menjar, afegint: “Qué felices seremos los dos / con patatas, aceite y arroz...”

            Us n’ensenyo un parell, de les que acabo de fer, per si voleu seguir el model.

            ¡Amunt i crits!

            *

DONES

DONES

*

8-3-17

*

L’àvia mig somriu, d’aquella manera com volent dir: ja les he vist de tots colors. Ja he passat la mà suau per tots els fronts petits que tenien febre. El foc dels fogons no m’ha deixat gaire color a la cara. Però ves, ara em dibuixen, m’estic quieta i penso: potser veient aquest retrat es recordaran de mi.

            La nena mig somriu: sap que la dibuixen i potser li fa vergonya. Al seu costat unes mans de dona fan xocolata. La taula és parada al jardí. La nena porta un vestit bonic que li ha brodat la iaia. Té la cara vermelleta. No pensa pas en la iaia, sinó en sortir corrents, enfilar-se a la barca i pescar: s’afanya a collir tota la vida que té pel davant.

*

Dibuixos de Carl Larsson

GRÀCIES

GRÀCIES

*

5-3-17

*

Periodista: Li han fet molts homenatges durant aquest any passat, Olga. ¿Què significa ara aquest per a vostè?

Olga: És veritat, i n’estic molt agraïda. Un any excepcional, el 16. Però sóc molt gran i la pujada és dura. Tots aquests actes em reconforten, són senyals d’estimació, i m’ajuden a acabar de fer el camí. Gràcies.

*

Diploma de la Fundació Privada Mútua Catalana, de Tarragona. 2 de març de 2017 en l’acte institucional celebrat a la Sala Muralles del Seminari de Tarragona.

GAITERS I CENDRES

GAITES I CENDRES

*

1-3-17

*

Dies de cendra són aquests d’economia lenta, descendent i mortal.

Dies de cendra són els moments polítics que vivim.

L’Església no vol cendres, però les diposita al front dels pecadors.

¿Són pecadors tots els que ara encara es fan posar cendra al front?

¿Hi va algú, a fer-se’n posar?

Les cendres vegetals, com les de l’olivera, que es fan servir avui, tenen un alt contingut en potassi, calci i magnesi. Més valdria repartir-les sobre l’amanida.

Ahir, dimarts, vaig veure passar en comitiva pel mig del mercadet el seguici amb el bisbe, el batlle, les vídues ploroses del Carnestoltes i els ministrers tocant flautes i gaites. M’agrada la gaita i el gaiter que la toca. Tinc dos pseudònims on sóc Lo Gayter de... segons el lloc.

La gaita els governs ja ens la toquen cada dia. La cendra que l’escampi el mestral, el llevant, el ponent, el llebeig, el garbí, el fogony o el vent que li bufi a cadascú. Fora mals averanys. Somrigueu com ho fan els esquelets dels rics.

*

1- calavera rica

2- gaiters de Graus (Osca)

3- Edimburg: el gaiter Everett O'Sullivan i jo.