FRANCESC ESPRIU,
PINTOR COMBATIU
*
29-10-14
*
Val la pena
recordar Francesc Espriu, un excel·lent pintor, gran activista polític, home de
geni, ulls clars i gest enèrgic. Nascut a Esparreguera el 1916, va morir a
Barcelona el 28 d’octubre del 2008, ahir feia els sis anys. Va estudiar a
l’Escola de la Llotja; formava part de l’escamot d’Estat Català, va ser
fundador del Front Nacional, perseguit, empresonat, exiliat a Argelers,
exercint després de pintor a París, amb exposicions internacionals i una vida
agitada. Tenia casa a Vila-verd, on havíem estat diverses vegades. La seva
atentíssima dona, Maria, estampava sedes per a Dior. Francesc era cosí de
Salvador Espriu.
Discutíem de gust a la vora de la
llar de foc. Maria treia una capsa de bombons: “el govern francès envia una
capsa de bombons als jubilats”, ens convidava, somrient.
Per Nadal ens enviava les nadales
dibuixades a mà. També en algunes de les seves pintures de gran format, el tema
recurrent era gent armada, sempre contraris, els del sí i els del no; els
negres i els vermells, etc. Com que s’acosten dues dates que van més cap aquí i
més cap allà del dia estricte, em permeto posar dos dels dibuixos de Francesc
Espriu, de les seves nadales. Entrem amb Espriu al mes de les ànimes i dels
fantasmes. De fantasmes, ara en veiem aparèixer per tot el territori messetari,
llevantí i etc. Ja hi eren, però ara s’obren de braços per fer l’espantall. O
els burxen perquè es ventili tota la podridura que porten. Ànimes furioses i llóbregues, fugiu.
Mentrestant, com encara és vigent
als himnes religiosos i a l’esperit dels qui detenten (1) el comandament de la
religió i influeixen fortament als amos de les armes, els exèrcits poleixen els
instruments de mort i es preparen. Francesc Espriu ho havia viscut, ho dibuixava
i ho encertava: tot encara és vigent.
*
(1) No sé si algú s’ha fixat com de
malament es fa servir el verb detentar, sovint confós amb ostentar.
*
Nadales de Francesc Espriu