*
5-11-10
*
A Catalunya es passa gana. Per això els 4 Bancs d’Aliments Catalans s’uneixen per demanar 400 tones de menjar, el doble del que es va recaptar l’any passat, per la necessitat que hi ha.
Theodor W. Adorno, filòsof alemany negativista (i no em retregueu que posi aquest model) va ser qui va dir la cèlebre frase: “després de l’Holocaust ja no és possible escriure poesia.” Cal entendre aquesta metàfora. Després de saber –que ja se sap, però es vol ignorar- la situació actual de misèria, ¿quina reacció hem tingut, tenim o tindrem? ¿La solucionaran els polítics? Segur que no, o no hauríem arribat on som. ¿El Papa ens porta aliments? Sembla que no. ¿El rei ens farà caritat? No, perquè som nosaltres qui li fem a ell. ¿Què ens queda, doncs? No m’ho sé respondre.
*
A Catalunya es passa gana. Per això els 4 Bancs d’Aliments Catalans s’uneixen per demanar 400 tones de menjar, el doble del que es va recaptar l’any passat, per la necessitat que hi ha.
Theodor W. Adorno, filòsof alemany negativista (i no em retregueu que posi aquest model) va ser qui va dir la cèlebre frase: “després de l’Holocaust ja no és possible escriure poesia.” Cal entendre aquesta metàfora. Després de saber –que ja se sap, però es vol ignorar- la situació actual de misèria, ¿quina reacció hem tingut, tenim o tindrem? ¿La solucionaran els polítics? Segur que no, o no hauríem arribat on som. ¿El Papa ens porta aliments? Sembla que no. ¿El rei ens farà caritat? No, perquè som nosaltres qui li fem a ell. ¿Què ens queda, doncs? No m’ho sé respondre.
*
Collage d'OX
7 comentaris:
La gran feina dels voluntaris, la de la gent menuda, que ajuden a aquestes bosses de pobresa i gana. Ells són la poesia després de l'Holocaust, homes i dones que encara creuen en la bondat del gènere humà.
Bé, el Papa directament no. Però sovint oblidem que la majoria d'aquests bancs, grups, que trevallen molts cops a l'ombra, directament o indirectament provenen de l'Esglesia. Tota l'altre parafernàlia, és potser el peatge que hem de pagar, que hem de treure,i lliutar sense parar per canviar-ho. Una abraçada: Joan Josep
No fem tot el que podríem fer, la gent menuda, però sovint fem més que la gent peixada.
La solidaritat sempre és per baix i totes les crisis les han pagat els treballadors, sinó que els ho preguntin als alemanys! A nosaltres ens aniria molt bé deixar de demanar que ens solucioni els problemes un pare pedaç i començar a pencar de valent. Això també vol dir reclamar als que ens manen que facin la feina ben feta i no riure'ls les gràcies amb l'esperança del trifàsic, que Adorno va dir això però Maquiavel va venir a dir que "no hi ha un pam de net". I tenia raó.
La majoria de la bona gent, el que els bons amics en dieu la gent menuda, invisible i sacrificada, fa a vegades més del que pot, i sort d'aquest fonament social.
Voldria aclarir a l'estimat Joan Josep, que ja ho sabem, que l'Església -sobretot Càritas i missions diverses- és al darrera de molta caritat. Per això és un sarcasme per als pobres que el Papa com a cap espiritual permeti que es facin les enormes despeses que la seva visita comporta, i les paguem precisament el poble. Ja ho he dit en altres ocasions. Jesús hauria vingut gairebé d'incògnit a repartir pans i peixos.I no em diu res que els bars, restaurants i hotels facin l'agost.
No ens queda ni la vergonya necessària per reaccionar.
Olga. Estic d'acord amb tú. Però ara per ara és un pes que l'Esglèsia ha de soportar. Jo no vull que el Papa sigui un cap d'estat, pero ho és. Mentres trevallava, aquest matí escoltava Catalunya Ràdio. Tota l'estona era una burla continua al Papa. Si s'hagués fet això a un altre cap d'estat, tindriem un conflicta diplomàtic.El fet que això no passi ja és possitiu.El fet que davant d'en Rouco parlem d'Esglèsia Catalana ja em semble possitiu. La mateixa història farà que el Papa deixi de ser cap de Estat. Es parla tant per tot arreu, que no he volgut esmentar res en el meu bloc. Quan tot hagi passat, diré la meva. Una abraçada: Joan Josep
Publica un comentari a l'entrada