JOROPO

JOROPO

*

23-1-18

Aquests dies  que obliguem el nostre cervell a fer hores extraordinàries; que demanem al nostre cos a mantenir-se en forma per suportar els contratemps derivats de la política, com si no en tinguéssim prou amb els particulars; aquests dies, doncs, m’he dedicat a revisar l’armariet de música, o musiquer. Un moblet venerable que fa joc, en la talla, amb cadires, butaques i sofà, ideat tot pels meus avis com a sala de música.

            Com que l’armari està atapeït, però en ordre, en la revisió he trobat algunes peces curioses que oblidava que eren desades allà. Les he saludat i tornat a lloc amb una certa nostàlgia.

            Ves com són les associacions d’idees: llegeixo que el Papa és a l’Araucària, em fa gràcia i trec una partitura que tocava de jove: Alma Llanera. Alma Llanera és un joropo i es balla “zapateado”. L’autor, Rafael Bolívar Coronado, la va escriure el 1914 i de seguida va ser adoptada popularment com un segon himne de Veneçuela.

            “Yo nací en esta ribera del Arauca vibrador, / soy hermana de la espuma, / de las garzas de las rosas / y del sol. / Me arrulló la viva diana de la brisa en el palmar / y por eso tengo el alma / como el alma primorosa / del cristal (...) “

            Revisar el musiquer és fer aparèixer totes les ànimes de la música allà continguda i, el que és més engrescador, els puc donar vida amb les meves mans. Llavors els pulmons s’eixamplen, el somriure aflora als llavis, canto amb la meva veu cada vegada més fluixa, però tampoc em sent ningú. I allà va el joropo.

            Per un moment, s’ha obert una escletxa de llum en el fosc firmament de les preocupacions del dia.

            *

            1- El musiquer.

           2- Ànimes de la música. Cors i orquestra Mediterrània en la interpretació de la meva cantata “Cada castell una flama”,  música de Jordi Molina, dirigida per Josep Prats i enregistrada per la televisió de Vilafranca del Penedès, al mateix teatre de Vilafranca. Foto retocada. Es va presentar en cinc auditoris de ciutats castelleres i mai més no s’ha tornat a representar; és preciosa perquè Molina és bon compositor i l’orquestra cobla, de primera. Falta algun “redescobridor” i el que en diuen una “zona de confort”. Gràcies.

L'ARBRE DELS DESIGS

ARBRE DELS DESIGS

*

5-1-18

*

Margarideta, lleva’t de matí,

vés a veure si els reis ja són aquí,

vull dir els mags que segueixen estrelles,

i parlen amb pastors i amb les ovelles.

Margarideta, lleva’t de matí,

vés a veure si els presos són aquí;

si no els veus, crida fort, que vinguin àngels,

mags i criats, que encara han de partir,

i l’home de la llenya, i el carboner del bosc,

i el fill del pescador, i el moliner i la dona,

i el que cull les olives, i el forner, cepat,

i el serraller, i el carreter i els bous,

i els pescadors amb rems i eixàrcies,

anem, Margarideta, cridarem ben fort,

que caiguin les parets de la presó,

com van caure aquells murs de Jericó.

Correm, Margarideta, que t’ajudo jo.

*

Olga Xirinacs

2018

2018

*

1-1-18

*

Llibres, pàtria, flors. Pàtria, flors, llibres. Flors, llibres, pàtria. En l’ordre que vulguem, i que creixin amb nosaltres mentre els vivim amb un somriure al cor i als ulls.

És el meu desig per a tothom  aquest 2018 que tot just comença.

*