*
31.5.10
*
“PROHIBIR ARA LA BURCA POT ALTERAR LA CONVIVÈNCIA”, afirma Montserrat Coll, Directora general d’Afers religiosos, en una entrevista a l’Avui el 29 d’aquest mes.
Té tota la raó. La burca m’altera i em produeix rebuig, ofèn la meva idea d’adaptació i costums del país on visc. Trenca els esquemes d’educació en la llibertat que hem ensenyat durant molts anys i desafia la cultura pròpia. Arribem als extrems vergonyosos d’haver de suprimir fins i tot les innocents nadales i símbols perquè no s’ofenguin els estrangers que busquen feina. Perquè els altres estrangers, els de les altes finances, mai s’han exclamat per un pessebre i una nadala. Som nosaltres els nostres propis enemics, per babaus i crèduls, que no creients, com feia notar al mateix diari l’admirat mn. Jaume Reixach. Siguem coherents, caram, que ja som majors d’edat i tenim criteri propi.
L’eminent filòsof Josep Ferrater i Mora, a “Formes de vida catalana”, afirma i demostra que “és cultura la manera de fer i de viure del país on pertanyem.” Aquí, aquesta manera de ser ens defineix, i no solament són cultura la biblioteca i el teatre, sinó l’alimentació, la moda, l’esplai i les festes populars.
La gent de la burca: els que la imposen, les que la porten i els que patim l’agressivitat creixent que ens vol dir: “jo he vingut aquí a imposar la meva forma de vida i no em penso integrar de cap manera a la vostra”. Aquests i aquestes ofenen el meu sentit de la convivència. Altres consideracions resulten secundàries. Fora la burca, doncs.
Que lluny del preciós i exemplar llibre bíblic de Rut, quan sogra i nora emprenen un llarg viatge i Rut diu a la seva sogra Noemí: “jo t’acompanyaré on vagis, el teu poble serà el meu poble, i el teu déu serà el meu déu” Rut, 1, 16. Interessantíssim model d’adaptació i convivència. ¿Per què els de les burques i els seus defensors no aprenen les coses positives?
*
Té tota la raó. La burca m’altera i em produeix rebuig, ofèn la meva idea d’adaptació i costums del país on visc. Trenca els esquemes d’educació en la llibertat que hem ensenyat durant molts anys i desafia la cultura pròpia. Arribem als extrems vergonyosos d’haver de suprimir fins i tot les innocents nadales i símbols perquè no s’ofenguin els estrangers que busquen feina. Perquè els altres estrangers, els de les altes finances, mai s’han exclamat per un pessebre i una nadala. Som nosaltres els nostres propis enemics, per babaus i crèduls, que no creients, com feia notar al mateix diari l’admirat mn. Jaume Reixach. Siguem coherents, caram, que ja som majors d’edat i tenim criteri propi.
L’eminent filòsof Josep Ferrater i Mora, a “Formes de vida catalana”, afirma i demostra que “és cultura la manera de fer i de viure del país on pertanyem.” Aquí, aquesta manera de ser ens defineix, i no solament són cultura la biblioteca i el teatre, sinó l’alimentació, la moda, l’esplai i les festes populars.
La gent de la burca: els que la imposen, les que la porten i els que patim l’agressivitat creixent que ens vol dir: “jo he vingut aquí a imposar la meva forma de vida i no em penso integrar de cap manera a la vostra”. Aquests i aquestes ofenen el meu sentit de la convivència. Altres consideracions resulten secundàries. Fora la burca, doncs.
Que lluny del preciós i exemplar llibre bíblic de Rut, quan sogra i nora emprenen un llarg viatge i Rut diu a la seva sogra Noemí: “jo t’acompanyaré on vagis, el teu poble serà el meu poble, i el teu déu serà el meu déu” Rut, 1, 16. Interessantíssim model d’adaptació i convivència. ¿Per què els de les burques i els seus defensors no aprenen les coses positives?
*
*
Muntatge d'OX.
