ROMANÇO DE LA PLOMA A L'ESTIU










ROMANÇO DE LA PLOMA
           A L’ESTIU
                    *
Diuen que la ploma
se’n va de camí,
s’emporta els seus llibres
perquè vol llegir.
Un home invisible
li fa de bastaix,
no se sap si és alt,
no se sap si és baix.

Visiten París,
visiten Milà,
repassen models,
ella vol comprar,
li ensenyen les pells,
vestits de ‘soirée,
com que ella és tan fina,
tot li anirà bé.

“¿Vol el te, senyora?
jo li serviré”,
s’acosta una ploma,
un marquès deu ser,
es diu Montegrappa
i porta corona
d’un or que enlluerna
la ploma, sorpresa.
Diu l’home invisible:
“¿no n’hi ha per mi?”,
“perdoni, no el veia,
ja aviso el cambrer”,
“vostè no pateixi,
jo no sóc tan fi,
un platet d’anxoves
ja farà per mi”.
La ploma ha comprat,
‘souvenir’ d’estiu,
un gerro eslovac
i l’home invisible
tragina els regals.
        *****
Adéu, blogairons,
marxo un mes o així.
Vaig cap a Boí
a veure si plou,
que aquí no cau gota
ni per ballar l’ou.
Que sigueu feliços
la calor és aquí,
no us feu cap cabòria,
visqueu a la glòria
a l’ombra d’un pi.
          *****
Lo Gayter del Balcó
24-6-19




13 comentaris:

CREURE O NO CREURE





CREURE O NO CREURE
*
8-6-19
*

            La festa de l’Esperit m’ha agradat sempre: la saviesa intenta penetrar els nostres cervells per veure si pot rebaixar el grau d’estupidesa que demostrem els humans.
            No sol ser així, pels resultats que veiem al món, però m’agrada creure que un dia o altre podria ser cert. N’hi ha que treballen en aquest sentit, però normalment la seva veu no se sent a les xarxes.
            Al n. 488 de la revista Foc Nou (març/maig 19), on col·laboro fa una colla d’anys, Jordi Valls ha resumit en un article  algunes de les opinions del bisbe episcopalià John Shelby Spong, que figuren al llibre “Increïble. Per què ni els credos antics ni la Reforma poden construir avui una fe viva” (Harper One, San Francisco, 2018). Vet aquí uns petits fragments de l’extracte:
            “Tot allò que recitem en el  Credo o en què creiem no serveix per al món d’avui, ja que està basat en una concepció del món, un esquema mental i religiós ancorats en l’Edat Mitja com a molt tard.”
            “(...) Els relats de la creació són d’abans de Darwin i per a nosaltres, que som post-darwinians, no tenen cap sentit.”
            “ El naixement virginal entès literalment i biològicament no té sentit. En lloc de defensar la divinitat del Crist més aviat la distorsiona.”
            “Els miracles com a invasions sobrenaturals de l’ordre natural, fets per Déu o per un “Jesús encarnat”, no caben al món després de Newton.”
            “La teologia de l’expiació en què algú fa de víctima “substituta”, ens presenta un Déu bàrbar, un Jesús víctima i els éssers humans com a poc més que criatures marcades per la culpa. La frase “Jesús va morir pels meus pecats” no és només perillosa, sinó absurda. Cal fugir d’aquesta teologia.”
            “(...) Hauríem de situar l’experiència del “Crist” en paraules que tinguin sentit avui.”
            Etc., etc.
            L’Esperit ajuda a respirar. Us desitjo saviesa per continuar vivint.
           
                                             *****





11 comentaris:
Subscriure's a: Missatges (Atom)