*
3-11-10
*
No hi ha sang més saborosa
que la sang dels catalans:
uns la tenen amorosa,
altres la pinten a pams,
i els que la porten airosa
no saben què fer amb les mans,
perquè si fossin capaços
mai no es deixarien prendre
la vida que ens van xuclant
els voltors de dins i fora,
que és una sang que enamora
i potser ja arribat l’hora
de dir prou i anar avançant.
*
No hi ha sang més saborosa
que la sang dels catalans:
uns la tenen amorosa,
altres la pinten a pams,
i els que la porten airosa
no saben què fer amb les mans,
perquè si fossin capaços
mai no es deixarien prendre
la vida que ens van xuclant
els voltors de dins i fora,
que és una sang que enamora
i potser ja arribat l’hora
de dir prou i anar avançant.
*
Lo Gayter del Balcó.
Collage d’OX.
5 comentaris:
tant de bo siguem capaços de moure'ns en la direcció correcta, però em fa l'efecte que, ara per ara, tenim els peus massa clavats en el fang putrefacte de la misèria moral. Diuen que en cada segle només hi ha dues generacions de líders extraordinaris. Esperem que estiguem a les portes de la primera del segle XXI
No si a mi donar sang no em fa res, el que em fot és donar-los els "quartos"!
Mentre hi hagi rucs, sempre hi haurà qui vagi a cavall, deia la meva àvia. I si deixéssim de ser rucs? I si ens emancipéssim d'una vegada de la por o de la comoditat i prenguéssim les regnes a les nostres mans?
Doncs sí. Però estem tan desunits, que ens la seguiran xuclant. Una abraçada: Joan Josep
Escrit rodó i descriptiu; precís i concís.
Però els catalans, al moment de defensar els nostres drets, no sé si som dropos o submisos.
Publica un comentari a l'entrada