*
10-11-10
*
Càritas explica a la premsa que és al límit de les seves possibilitats d'ajuda a la gent necessitada. Els Bancs Catalans d'Aliments demanen 400 tones per satisfer les necessitats, me'n vaig fer ressò fa pocs dies al blog.
De bona llet, i no per fer sang a ningú, copio aquí el dibuix punyent i didàctic d'Emilio Castelao quan retrata els seus estimats gallecs: "No és llet, el que mama el nadó: és sang".
L'ostentació dels uns és la sang dels altres, i qui ho pugui entendre, que ho entengui.
*
4 comentaris:
L'ostentació dels uns és la sang dels altres, i qui ho pugui entendre, que ho entengui. Una veritat com un temple.
Menys metafòricament: l'Estat que ens escanya econòmicament nodreix el centralisme castís, en tant que a Catalunya la pobresa arriba a la cinquena part de la població. I creix!
És ben clar que la caritat està substituïnt la justícia social. I és que aquí qualsevol s'atorga l'etiqueta de socialista i es posa a jeure. Vergonya, per ells i per tots nosaltres, per ser còmplices de tot plegat.
Entès, per desgràcia, perquè no hauria de ser, aquest intercanvi (expoli) desigual.
Publica un comentari a l'entrada