L’ARREL DEL
SILENCI
*
23-2-16
*
Per a qui no coneix els fets, tot
explicats als diaris de l’època, són aquests, en un simple resum:
El desembre de 1984 l’escriptora de
Tarragona Olga Xirinacs guanyava el Premi Sant Jordi de novel·la per l’obra “Al
meu cap una llosa”. Immediatament es van alçar en protesta tres autors
finalistes del premi: Maria Antònia Oliver, Víctor Mora i Josep Maria
Carandell.
El febrer del 1985 sortia publicat a
Proa “Al meu cap una llosa” . El març de 1985 sortien publicats per Laia els
tres volums dels finalistes aplegats en una sobrecoberta que deia així: “Els
tres famosos finalistes del Premi Sant Jordi. Ara vostè és el jurat”. Era
evident que el meu premi es posava en discussió i comparació sense haver-lo
llegit, cosa inexplicable. Em jutjaven gratuïtament, em dolia.
Aquells dies Àngel Casas feia un
programa de tarda on van ser convidats els tres “famosos”. A la guanyadora no
la va convidar ningú.
En un ampli reportatge a Serra d’Or
del novembre del 1985, que examinava el llibre guanyador i els tres finalistes,
el crític Isidor Cònsul va dictaminar que el meu era el millor.
El 28 de febrer del 1986 van
concedir a “Al meu cap una llosa” el Premi de la Crítica de Serra d’Or.
L’autora va continuar guanyant premis importants, fet que reblava el clau sobre
les protestes inicials. Tot s’anava covant.
L’autora era de les terres del sud,
no pertanyia a cap grup ni capelleta de les que sempre han influït en la literatura
catalana. No tenia padrins ni l’acompanyaven els confrares. Era ella sola amb
la seva obra, que anava publicant.
I, a poc a poc, es va anar fent el
silenci, fins ara.
Qui sàpiga comprendre, que lligui
caps.
*
Foto: coberta que engloba tres
llibres.
