EFECTES DE FESTA MAJOR

          EFECTES DE FESTA MAJOR

          *

          24-9-15

          *

          Si hagués de definir la festa major de Tarragona ho faria amb dues paraules: soroll i borratxera. Tota la ciutat un immens i ininterromput soroll. Tota la ciutat un bar continu amb barres portàtils i els grups electrogens corresponents (contaminació i soroll).

          Però ara vull mostrar un efecte sense soroll ni beguda (és un dir). Fa poc matins ens vam trobar el nano de l’oca amb una titola vistosa. “Sembla d’un moro”, deien els uns. “No la traieu”, suplicaven els altres als de la brigada de neteja. Va ser el retrat del dia. No cal dir que, més o menys aconseguida, també en vaig fer una foto.

          A més, a falta d’altre lloc per beure, i com que no arriben a la bassa, els coloms del veïnat han pres el costum de beure al bec del nano. I fan cua. L’aigua va molt escassa. El vi i la cervesa es veu que no. I la mamadeta que no falti, que aquí es fa la mamadeta, amb xartrès i tot.

          *

BOSC DE TARDOR

 BOSC DE TARDOR

Al bosc de tardor

hi ha aurons com un sol,

els brucs rosa i  malva

i el vent que es refreda

per sobre els ramats

que van a la cleda.

Ja és fosc al camí,

                                                                                                            collim la bromosa:

                                                                                                            faldilles de plata

                                                                                                            i fils de la lluna

                                                                                                            a punt de sortir.

Refrecs de senglars,

guineus que vigilen,

a dalt dels Motllats

els corbs ja somien.

A casa m’esperen

voreta del foc,

que torren llardons,

la llesca ben ampla

i vi dels racons.

... i ve el son tan dolç...

A fora remuguen

senglars i tuixons,

¿tuixons i coixins?

El fred pica fora,

però jo sóc dins.

*

Olga Xirinacs, setembre 15

Aquest és un llibret de roba i paper que, entre altres, ha entretingut la meva paciència a Mont-ral i a Tarragona. És dedicat a tots aquells amics blogaires de tan bona voluntat que han tingut la paciència d'esperar la meva tornada.
He escrit versets senzills, de bosc, també per a nens, però tots amb la intenció de retornar a un interior càlid quan l'exterior es torna amenaçant.
De salut, estic en període de proves, ja aniré informant. Una gran abraçada. Olga