AIRE ALAT
*
28-9-13
*
Un estiu i un altre m’admiro de les petites ‘zigaena filipendula’, que
trobem als camins generalment ombrejats. En diem papallones blaugrana, perquè
la majoria de les que trobem són d’un elegant blau metal·litzat, i són
classificades pels punts grana que tenen. N’hi ha de colors variats, però als
nostres camins habituals predomina la blaugrana, sempre associada a la flor d’escabiosa
( foto) o a algun card de color similar.
No tenen la flexibilitat ni la gràcia dansant de la papallona comuna que
ens precedeix pel camí en volada indecisa il·luminant l’aire. La ‘zigaena’ és
una mica més rígida i sempre descansa a la flor, sola o en parella. Popularment
se’n diu gitaneta, pel vestit de pic de colors, i no sé si el nom científic
també li han posat per tzigana, o gitana. Sigui com sigui, i sigui el que
vulgui, el nom sonor de zigaena filipendula sempre m’ha quedat a la memòria.
Ell sol és una línia de vers. ¿Amb què el podríem fer rimar? Diuen que és
verinosa i porta cianur, però gràcies als colors vistosos les altres espècies
depredadores queden advertides: ‘no em toqueu’. No n’he agafat mai cap, no em
ve de gust, segurament hi trobaria un tacte aspre; en canvi sempre les observo
una bona estona: són una joia que brilla un moment per a qui sap mirar i
admirar.
L’aire sempre és alat, ala gran o petita. Aquest és un vol ran de terra.
Un secret desat al bosc, on hi ha la riquesa amagada.
*
Fotografia: Xavier Borràs.
