4-11-10
*
Puja l’atur. Baixa Obama. Pareixen nenes de deu anys. Càritas atén cada vegada més necessitats. Belén Esteban ja és princesa. Hi ha més accidents de cotxe que mai. S’estomaquen a l’Orient Mitjà, a l’Àfrica, a Mèxic i allà on poden. Els candidats per a les properes eleccions s’esgargamellen i estressen per poder arribar a manar, perquè qui oli remena els dits se n’unta, amb pensió inclosa. La totalitat de programació televisiva més vista a Catalunya és futbol i programes relacionats amb la pilota, així de rucs pugem. Però, sobretot, i malgrat tot, que la sardina es mantingui fresca, eixerida i ben dreta, que això és alegria, i ja sabem què hem de fer si el món s’enfonsa.
*
Collage d’OX
*
6 comentaris:
Olga, anem-li fotent, com deise tu, que és de Reus :D
però tot plegat fa venir basques, eh?
un petonet tot "optimista"!
(no està tot perdut... suposo)
vull creure que tot això no és més que una part de la huanitat, la resta no estem "per llençar" :)
Des fa molts anys, l'educació que la majoria de famílies dóna als joves els impulsa a l'egoisme consumista, i això només genera frustracions.
Si més no, la crisi ens posarà a tots al lloc que ens correspon, ben a lluny de l'oasi fictici en el qual hem viscut.
Banalització, banalització i banalització és el que és moda.
O, encara pitjor: corrupció.
Jo torno a apostar per tancar-nos a casa i escriure poesia a tota castanya, no es pot fotre res més...
Sort que hi ha gent intel.ligent i sensible, jovents solidaris que estudien i treballen, amics incondicionals i positius, artistes, artesans, ecologistes coherents i sincers, poetes, amics dels animals... Però ni són noticia ni pasta de telenotícies. Per sort existeixen. I encara que podem pensar que son pocs, son molts!
Publica un comentari a l'entrada