IMMERSIONS

IMMERSIONS

         *

     29-7-21

         *

 

Torno de Caldes de Boí. La vall estreta on, si estires els dos braços, pots tocar el faldar de les muntanyes. Figurat, es clar, però imaginable.

          Fa uns anys que l'establiment ofereix als estadants activitats diverses. Una de les que em fa somriure és la dels "Banys de bosc". Si ja hi som, dins, dels boscos! Fa molts anys que l'observació m'ho ha ensenyat: immersa en exuberant vegetació, respirant vapors de pins humits que el primer sol extreu de les soques; però els "banys" els fan de tarda o vespre. Aspiració verda del vent a les fulles, o de terra molla sota el calçat, amb herbes aromàtiques al pas. Es necessita mestre per a aquestes delicioses immersions?

          Però enguany encara més ens hem trobat amb immersió lingüística en castellà. I tan nostra com vivim la Vall... Els companys ens hem sentit ferits quan no hem pogut parlar en català a casa, amb el personal. Visita mèdica obligada a l'inici: "hábleme en castellano, por favor". El company surt a buscar un intèrpret, i un noi interpreta. Cert personal de l'administració demana el mateix. Al servei de restaurant, igual. Menús exclusivament en castellà, quan ens consta que a Benasc els tenen en les dues llengües.

          A la direcció em parlen de la dificultat o impossibilitat que personal de Catalunya vulgui treballar al lloc, malgrat tenir el sou net, perquè s'inclou manutenció i estada. Fa anys que hi puja una colla de Jaén que, naturalment, poc català aprèn a l'estiu, perquè no els cal, a causa dels catalans que immediatament canviem d'idioma, impossibilitant així l'aprenentatge.

          Mentrestant els amics de la colla intenten ensenyar alguna paraula, un gir, al personal, que ho entoma amb amabilitat i somriure.

          Dibuixo, faig alguns collages, passejo amb el carret amb certa dificultat per les pedres poc cimentades del recinte. Millor a la carretera, talús de flors precioses i la Noguera de Tor acompanyant el pas. Amb el manual, una amiga i jo identifiquem les flors diminutes de les herbes, una preciositat que ella reproduirà en quadre amb algun haikú per acompanyar. Immersió en l'entorn, comprensió botànica, perquè de les muntanyes ja en sabem els noms, però no de les herbes, que Albert Dürer immortalitzà en una embosta de prat.

          Al proper us explicaré el recital de poemes al Balneari.

          Felices vacances, amics bloguers.

                           ============

       1- arbre 

       2 - escabioses   

       3 - font de l'avellaner

       4 - l'avet 

===================================================

  

 

ESTIU

 

 

ESTIU

9 - 7 - 21

=====

 

Només tinc una vida però em sembla haver-ne viscut algunes altres.

          A les guerres antigues, quan el rei també batallava al front del seu exèrcit, i no s'amagava a la reraguarda, si el bàndol contrari capturava aquell rei, el mantenia en penyora i en demanava un rescat, sovint en or.

          Aquests dies nostres acabem de rescatar en or uns empresonats que

havia fet el rei contrari, en una batalla per la llibertat del poble. Si no en paguem el rescat, tancaran innocents a la presó sense ni haver anat a la batalla.

          Per si no us n'havíeu adonat, encara funcionem com en temps medievals.

                                         ===========

          En una entrevista que Carina Filella em va fer a El Punt/Avui, hi ha una resposta que va triar per títol: "Cada llibre en català és un acte de resistència".

          L'embastardiment de l'idioma va a més. Fa pocs dies, d'un establiment conegut i d'on sóc client, em respon la noia (anys que és al local) quan jo feia una comanda: "Hábleme en castellano, por favor". Dard de foc. Responc: "si no m'entens, ves a buscar X, que ell sí que m'entendrà". X és marroquí i ja ho crec, que em va entendre i atendre. Ho vaig posar en coneixement de la direcció. Tristor de fons, quan així s'atreveixen amb els coneguts.

                              ======================

          Diumenge marxo per uns quants dies a Caldes de Boí, amb uns bons amics que em porten des que falta Vicenç. En tenim alegria. No podré fer grans caminades perquè m'ajudo del carretó. La gent em mirarà, perquè el18 de juny en van aixecar mitja cara, la galta esquerra, per un carcinoma benigne però extens i ara vaig cosida com el monstre de Frankenstein. M'és igual: la vida ens presenta batalles, i aquestes i altres són les ferides que entomem. Com diu Beauvoir, mai més serem (fa un seguit de comparacions de joventut i força). Em conformo amb tocar la muntanya amb les mans i circular per aquella carretera exuberant de flors.

          Us desitjo unes vacances belles i amables, disteses, i sempre pensant que estimem la Terra gran i la petita, on som, d'on som i serem.

                                   =====================

1 - Riu d'or.

2 - Cap.     Records mínims de passeigs de tarda. Amb carretó.