SETEMBRE DE NOU
1 - 9 – 22
*
Primer dia de setembre. Sempre havia
esperat els setembres amb alegria: em semblaven el començament d’esperances
agradables, l’acabament de la calor, deixar una certa o total dispersió i posar
també un cert ordre a les feines del dia. Aquesta “cert”, “certa” és un
condicional lax vol dir pensar que no tot és rígid; és una lleu acomodació, una
mínima concessió a les implacables normes que regeixen, siguin les que siguin.
Però
d’uns anys cap aquí els setembres ja no m’agraden tant. Amb el temps han perdut
força i al·licients: la calor ha entrat també prenent lloc a les agradables
fresques que esperàvem. Com que tinc molts anys, les pèrdues afectives comencen
a ser considerables i poden desequilibrar. Poques obligacions se’m demanen
si no són domèstiques.
L’hora
que es pon el sol i es reflecteix a les vitrines fent brillar per un moment els
records estàtics, és una de les més belles. Els estàtics. No els vius. Aquests
escassegen, com l’electricitat i el gas. I encara em puc permetre comprar i una
ampolla de xartrès verd per obsequiar algun visitant ocasional.
No
obstant, saludo setembre. Els savis solen recomanar viure el dia a dia, què
faríem, sinó? El dia a dia perquè no hi ha més remei. Però també visitar el
magnífic rebost del passat o les golfes airejades. El nou llibre l’alimentarem
amb raïm sumoi, i secallona sumaia (o sumoia?); amb postals de la capsa de
sabates o el calaix envernissat; amb aquells llibres flamants de la nostra
biblioteca. No és un passat ben gloriós, el de les biblioteques? Per què ens
recomanen no tornar al passat i després trobem un munt de personatges, rates incloses, que
viuen a i de les biblioteques? A proveir-nos, doncs, i bon setembre.
