CAMÍ DE TARDA
*
30-8-13
*
Tarda a l’inici del camí de
la Serra del Pou, un dels millors i amb diversos al·licients d’aquestes
muntanyes pre-parc de la Serra de Prades. La nuvolada del fons s’hi veu cada
dia i correspon a les tempestes que al vespre ens explicarà la tele:
prepirineu, Pirineu. Cada tarda sens falta. Mentre a nosaltres ens bat un sol
ferotge també cada tarda.
Aquest camí alt, a uns 840 m . d’alçada, era
agradable i ombrejat d’alzines, pi roig, arç blanc, grèvols, ginebrons, moixeres
de guilla i profusió de boixedes imponents. Ara l’han talat, devastat, han
deixat un enorme pla descobert, desolat, i el camí que el continua ha perdut
l’ombra. El bosc ja no és “umbroso et condenso”, com cantàvem en gregorià. Ja
ha perdut tot el seu misteri. L’han esventrat i jo l’he plorat amb sentiment.
La llenya triturada forma enormes piràmides d’olor deliciosa. Dubto que la tala
amb les enormes màquines, la transformació i el transport donin beneficis
suficients quan la llenya per cremar es comercialitzi. Deuen haver pensat:
“abans algú no hi cali foc...”
Mentrestant, torno a adjuntar el poema
que ja vaig triar per a AL MEU CAP UNA LLOSA/VIRGINIA NO HA MUERTO, profètic en
molts sentits. És del poeta William Cowper (1731-1800), traduït per Marià
Manent:
LA POLLANCREDA - “Han tallat els
pollancs. Adéu, ombra i murmuri / i columnata fresca! Ja no hi juguen els
vents, / ni en sentireu el cant entremig de les fulles, / i a les aigües de
l’Ouse aquel verd s’esvaí. /// Fa dotze anys que vaig veure per primera vegada
/ el meu camp predilecte, la riba on han crescut; / i ara, mireu: damunt de
l’herbei són estesos / i m’assec sobre l’arbre que ombra fina em donà. /// El
merlot ara és lluny, cap a un altre refugi / on troba, els dies càlids, frescor
d’avellaners, / i al paisatge on l’encís del seu flauteig sentia / no arriben
les passades d’aquell cant sempre dolç. /// Els meus anys fugitius s’esvaeixen
de pressa / i aviat m’estaré per terra, mort com ells, / amb l’herbei sobre el
pit i al meu cap una llosa, / abans que una altra arbreda torni a ombrejar el
camí.///”
*
Foto V.R.