*
5-1-11
*
La mare somriu. La nena li correspon amb una complicitat feta de música i d’esperança: hi ha la impaciència candorosa de l’infant i la saviesa de la dona que coneix l’univers interior. Tot plegat passa pels reis, figures estàtiques però sempre en moviment quan són pensades: les veiem al pessebre, o d’adorn sobre la consola, però no s’hi estaran molt de temps. Han vingut de lluny, travessat espais inconeguts, ens visitaran i tornaran a marxar deixant-nos aquella recança de la tendresa llargament acariciada, a poc a poc assaborida, amb ecos de cançó bressol que acolliran els nostres somnis durant el breu pas per la vida.
*
La mare somriu. La nena li correspon amb una complicitat feta de música i d’esperança: hi ha la impaciència candorosa de l’infant i la saviesa de la dona que coneix l’univers interior. Tot plegat passa pels reis, figures estàtiques però sempre en moviment quan són pensades: les veiem al pessebre, o d’adorn sobre la consola, però no s’hi estaran molt de temps. Han vingut de lluny, travessat espais inconeguts, ens visitaran i tornaran a marxar deixant-nos aquella recança de la tendresa llargament acariciada, a poc a poc assaborida, amb ecos de cançó bressol que acolliran els nostres somnis durant el breu pas per la vida.
*
Collage d'Ox (Àlbum Autobiografia)
7 comentaris:
Estimada Olga, tens un secret ben guardat que m'has deixat a una de les meves vinyes i que espero saber ben aviat...
Estic com aquests nens que esperen els reis que tu tant be descrius, amb impaciència, amb il.lussió i innocència.
Que tinguis Molt Bon Any.
Per cert, preciosa la foto del primer dia..
Aquesta és la facultat dels Mags: conèixer els secrets de l'existència.
Que el portin força coses, estimada amiga.
Hola Olga ,
ha sigut un plaer al haber trbat el teu blog , es una passada i molt interesant , les teves paraules fant teixits per saborejar lo be que escrius . gracies per estar aquí ! et segueixo.
Una abraçada
Bellesa fugaç i cíclica, aquella nit màgica de Reis que l'infant anhela; la qualitat dels somnis,
que mai no hauríem de perdre...
La nit de Reis em porta records d'infantesa, temps viscuts en negre més que en blanc, quan ni il·lusions no teníem.
Hi ha mentides que valen per mil veritats, diuen, crec que això passa en un dia com avui.
Vénen d'orient garbellant l'infantensa i portant un nou embruix.
És veritat el que dius, ben aviat se n'aniran, però la il·lusió del dia ens fa reviure la il·lusió de temps passats, cosa que ens dona una mica de l'escalforeta que tanta falta ens fa.
Que et deixen moltes coses, Olga i que encara pugues veure quan ja no qqueden estels al cel, la llum que ens il·lumina!!!
Publica un comentari a l'entrada