*
12-1-11
*
Aviat floriran els ametllers, si és que no han començat, ja (Josep Maria Folch i Torres va escriure un títol semblant). El món és blanc de gebre (però a la meva ciutat estem a 19 graus). Vet aquí un home ferm com n’hi ha tants, que surt despullat de roba i de carn a plantar cara al fred. És bon home: porta el cor a la mà, com altres hi porten el lliri, però a la foto no es veu. Els serveis socials li han donat una manta, i una dona generosa el vol acostar al seu pit acollidor. Ell somia un bistec, però malgrat totes aquestes coses, el nostre home és valent i sap que hi ha crisi, i que res del que el salvaria li serà concedit: és un poeta.
*
Collage d’OX
*
Aviat floriran els ametllers, si és que no han començat, ja (Josep Maria Folch i Torres va escriure un títol semblant). El món és blanc de gebre (però a la meva ciutat estem a 19 graus). Vet aquí un home ferm com n’hi ha tants, que surt despullat de roba i de carn a plantar cara al fred. És bon home: porta el cor a la mà, com altres hi porten el lliri, però a la foto no es veu. Els serveis socials li han donat una manta, i una dona generosa el vol acostar al seu pit acollidor. Ell somia un bistec, però malgrat totes aquestes coses, el nostre home és valent i sap que hi ha crisi, i que res del que el salvaria li serà concedit: és un poeta.
*
Collage d’OX
5 comentaris:
Exactament un poeta sense bistec.
Quina raça, la dels poetes. No semblen d'aquest món, i, no obstant, ho són.
Pobres els homes en crisi...
En temps de crisi als pobres se'ls regala mantes, mentre els rics es posen les botes.
Ell, l'home sense bistec, no pot deixar de ser poeta. Altrament, si tingués bistec, ja no seria poeta.
Publica un comentari a l'entrada