*
22-1-11
*
LA PRIMERA
*
El correu del matí em va portar un sobre gran. Dins hi havia aquest diploma. Llegir-lo va ser ràpid; assimilar-lo, no tant. L’enviava l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, a la que pertanyo des dels meus inicis com escriptora.
Sòcia d’Honor. 75 anys. La carta adjunta explicava que el diploma es donava als associats quan feien els 75, segons acord de la Directiva.
L’11 és l’any dels meus 75. “(...) Vaig néixer un dia clar, a meitat de maig, / a les sis de la tarda. Les finestres / miraven a ponent. Tot m’esperava. / La casa encara hi és, de cara a mar, / i la façana és blanca. / Hi he tornat i s’havien perdut / aquells que un dia m’esperaven. / Els jardins i les flors ja no hi són, / però tinc les paraules.” Ho vaig escriure a “La pluja sobre els palaus” (Óssa Menor”- Proa). Aquest diploma és la primera felicitació d’aniversari: l’agraeixo amb somriure sorprès.
Perquè tot seguit penso en l’extensió que el diploma representa: una vida d’escriptora. Molts llibres. Molts premis importants i també modestos. Bones crítiques. Però tanta distància entre els meus trenta-sis anys i els setanta-cinc... I quants canvis. ¿I el futur? Aquí de seguida m’he de replegar en mi mateixa i quedar-me on sóc. ¿Què sóc?: una jubilada-consort-congelada. Retornada al món dels vius en part gràcies a aquest blog. Amb un llibre de poemes acabat de publicar. I amb una malenconia de fons que prové del pas dels anys. De la consciència del pes dels anys. No vull caure en el tremendisme de Simone de Beauvoir quan s’esgarrifa dels estralls de l’edat a “La força de les coses”. No obstant, ella és lúcida, i jo la recordo. Però m’han felicitat, tot un any de felicitat. I així, d’aquesta manera recupero l’equilibri i agraeixo aquest detall tan significatiu que m’arriba un matí de gener. També he nascut en 11.
*
Diploma de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
*
LA PRIMERA
*
El correu del matí em va portar un sobre gran. Dins hi havia aquest diploma. Llegir-lo va ser ràpid; assimilar-lo, no tant. L’enviava l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, a la que pertanyo des dels meus inicis com escriptora.
Sòcia d’Honor. 75 anys. La carta adjunta explicava que el diploma es donava als associats quan feien els 75, segons acord de la Directiva.
L’11 és l’any dels meus 75. “(...) Vaig néixer un dia clar, a meitat de maig, / a les sis de la tarda. Les finestres / miraven a ponent. Tot m’esperava. / La casa encara hi és, de cara a mar, / i la façana és blanca. / Hi he tornat i s’havien perdut / aquells que un dia m’esperaven. / Els jardins i les flors ja no hi són, / però tinc les paraules.” Ho vaig escriure a “La pluja sobre els palaus” (Óssa Menor”- Proa). Aquest diploma és la primera felicitació d’aniversari: l’agraeixo amb somriure sorprès.
Perquè tot seguit penso en l’extensió que el diploma representa: una vida d’escriptora. Molts llibres. Molts premis importants i també modestos. Bones crítiques. Però tanta distància entre els meus trenta-sis anys i els setanta-cinc... I quants canvis. ¿I el futur? Aquí de seguida m’he de replegar en mi mateixa i quedar-me on sóc. ¿Què sóc?: una jubilada-consort-congelada. Retornada al món dels vius en part gràcies a aquest blog. Amb un llibre de poemes acabat de publicar. I amb una malenconia de fons que prové del pas dels anys. De la consciència del pes dels anys. No vull caure en el tremendisme de Simone de Beauvoir quan s’esgarrifa dels estralls de l’edat a “La força de les coses”. No obstant, ella és lúcida, i jo la recordo. Però m’han felicitat, tot un any de felicitat. I així, d’aquesta manera recupero l’equilibri i agraeixo aquest detall tan significatiu que m’arriba un matí de gener. També he nascut en 11.
*
Diploma de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
15 comentaris:
Si com a soci ja em sent representat per la felicitació oficial, vull afegir-hi la personal. Moltíssimes felicitats, Olga.
Una abraçada
Salut i Terra
per més anys, Olga
molta poesia i molta vida
Felicitats i de les grosses! D'algú que no és ningú...
Per molts anys! (encara que no en sigui la diada) Molta poesia!
Felicitats.
El pas del temps du aquestes coses. El reconeixement és merescut no sols pels anys sinó per l'obra ben feta.
Salut.
Motles felicitats, pels anys i pel que diu la carta, que no és poc!
Els dies porten els seus afanys, i de tant en tant abraçades d'alegria, com aquest diploma que acredita el que ets amb totes les lletres: una gran escriptora.
Per molts anys!
És curios el número 11 et segueix,tens 111 seguidors al bloc.
Moltes felicitats per la constància que demostres dia a dia al llarg dels anys.
La meva àvia sempre deia: "les flors, en vida". Felicitats i flors Olga :)
Els anys passen, les paraules queden.
Per molts anys, senyora Xirinacs.
Moltes felicitats pels anys viscuts i per l'art literari, visual i musical amb el qual ens has obsequiat.
I que així sigui per molts anys.
Només puc afegir-me al que ja t'han anat dient: moltes, moltíssimes felicitats, Olga, per aquesta trajectòria teva, tant literària com vital!
I com algú ha dit per aquí, també et dic: flors i poesia!
Ep, poca broma que això té un pes més enllà de les paraules ... que no és poc!
Moooooltes felicitats. Pels anys, per la vida dedicada a les lletres, per l'11, pel tretze i pel que faci falta amb els que vindran.
Hola Olga, ho veus com hi ha molta gent que et valora...de la qual cosa me n'alegro molt, i mi afegeixo amb la més sincera felicitació pels anys , pel diploma, però també per la teva "lucidesa"...
Buscaré el llibre dels teus records, on dius que hi queden les paraules i les imatges...
Una abraçada,
M. Roser
Que no sols siguen paraules escriptora i dona.
Una altra Capricorn. Xafa terra i mira el sol cada matí desde la teua finestra. La Terra ja és nostra i nosaltres li pertanyem.
Moltes felicitats, estimada Olga.
Publica un comentari a l'entrada