*
29-1-11
*
Per fi plou a Tarragona. A quarts de sis de la tarda s’ha desfermat un temporal de llevant que arrossegava cortines espesses d’aigua a cavall de fortes ràfegues de vent. Un sol llamp. Un sol tro per tota tempesta. Ara hi torna, i encara plou fort.
Com que hi havia la néta Gisela a casa, hem tocat el piano i hem preparat rosques d’anís, dues llaunes al forn, que són més digestives. Aquest fet m’ha portat a la memòria els meus estimats contes d’infantesa, un dels quals era “La casita voladora”. A la caseta voladora hi viu la Fada Pastissera, que fa suculències per encàrrec d’estranys personatges. Una tarda de diluvi –al conte, que és anglès, hi plouen gossos i gats, segons costum d’allà-, dos germanets es veuen sorpresos per l’aiguat i es refugien a la casa voladora, d’on surt una olor que enamora. La casa es posa a volar de sobte i els nens cauen a terra, amb gran sorpresa de la Fada Pastissera, que no els havia vist i que els renya. Però després, amable, els fa eixugar vora el foc i els dóna pastissos per berenar. Les aventures comencen aquí, però la nostra, avui, és vigilar les rosquilles que no es cremin i després posar-hi sucre i canyella per sobre.
El dibuix mostra el moment que la Fada Pastissera porta la comanda al rei del País de les coses a l’Inrevés, mentre els nens s’ho miren, sorpresos.
*
*
Per fi plou a Tarragona. A quarts de sis de la tarda s’ha desfermat un temporal de llevant que arrossegava cortines espesses d’aigua a cavall de fortes ràfegues de vent. Un sol llamp. Un sol tro per tota tempesta. Ara hi torna, i encara plou fort.
Com que hi havia la néta Gisela a casa, hem tocat el piano i hem preparat rosques d’anís, dues llaunes al forn, que són més digestives. Aquest fet m’ha portat a la memòria els meus estimats contes d’infantesa, un dels quals era “La casita voladora”. A la caseta voladora hi viu la Fada Pastissera, que fa suculències per encàrrec d’estranys personatges. Una tarda de diluvi –al conte, que és anglès, hi plouen gossos i gats, segons costum d’allà-, dos germanets es veuen sorpresos per l’aiguat i es refugien a la casa voladora, d’on surt una olor que enamora. La casa es posa a volar de sobte i els nens cauen a terra, amb gran sorpresa de la Fada Pastissera, que no els havia vist i que els renya. Però després, amable, els fa eixugar vora el foc i els dóna pastissos per berenar. Les aventures comencen aquí, però la nostra, avui, és vigilar les rosquilles que no es cremin i després posar-hi sucre i canyella per sobre.
El dibuix mostra el moment que la Fada Pastissera porta la comanda al rei del País de les coses a l’Inrevés, mentre els nens s’ho miren, sorpresos.
*
3 comentaris:
Fins i tot l'olor m'arriba... el sucre i la canyella: moments d'intimitat
Al Catllar acaba de caure una bna calamarsada. I continua plovent!
Laudamus Deo.
Fa mil anys que no menjo rosquilles d'anís! En feia la mare d'una amiga meva, pobreta, fa molts anys que és morta.
El dia que en feia em convidaven a berenar, com en el conte de la Fada Pastissera.
Publica un comentari a l'entrada