*
17-12-10
*
El deliciós, reflexiu i memorable àlbum “ELS GUARDIANS DE L’ÉSSER”, amb text d’Eckhart Tolle i dibuixos de Patrick McDonnell, hauria de ser volum de lectura obligada per ensenyar a viure. El gos i el gat i, amb ells, la natura i, en últim terme, la dona i l’home que aprenen dels animalons la tranquil·la simplicitat amb què podrien ser feliços si en sabessin.
El text de McDonnell que acompanya aquest dibuix concret diu així: “¿Què deuen tenir els animals que resulti tan encisador per a la gent? Que la seva essència – LA SEVA SEÏTAT- no és recoberta de ment, com sol passar amb la majoria dels humans. I cada vegada que perceps aquesta essència en l’altre, també la perceps en tu.”
*
5 comentaris:
Tenim ment, tant per allò bo, com per allò dolent. Aquesta és la nostra més gran proesa, i la nostra més trista misèria.
Del nostre contacte amb els gossos he agafat una gran capacitat de percepció sobre les seves actituds, cosa que també em serveix per analitzar el comportament d’algunes persones.
Qui no ha mirat als ulls un gos feliç, qui no ha sentit els "rum-rum" d'un gat adormiscat a la falda, qui no ha sentit a cau d'orella l'esbufec relaxat d'un cavall quan el raspalles, no pot entendre que els animals tenen sentiments i ànima i són a vegades més "persones" que els humans.
La ment, el raciocini que ens fa humans ens fa també inhumans. La ment és una pantalla de l'Ésser, el veritable. D'aquí ve la metàfora del Paradís perdut. I tant perdut! És clar que podem anar-li a l'encontre...
A vegades he vist comportaments més humans en gossos i gats que en les mateixes persones.
Publica un comentari a l'entrada