MOROS A LA COSTA

*
15-12-10
*
La meva mare ens havia ensenyat una cançó que fa ritme d’havanera, de música molt cadenciosa i de bon cantar, que sempre toco al piano.
Com que els titulars de premsa han demostrat que actualment a la costa catalana, i més concretament a la de Tarragona (Ebre, Salou) i a la ciutat de Reus (focus principal) tenim una aglomeració de musulmans hiyadistes, terroristes i tota la casta més furiosa, em ve al cap la cançoneta, que fa així:

“Yo no puedo ver los moritos,
úrria matraca, con espingarda,
que matan los españoles,
úrria matraca, tras de una zarza.

“Yo no puedo ver los moritos,
úrria matraca, que gasten jaique,
los zapatos en chinela,
úrria matraca y la pierna al aire.

“General, a vencer
el imperio del rey marroquí,
vive Dios, vive Dios,
que en España no falta el valor (bis),
viva Prim, viva Prim, general español.

“Una morita decía
que la España era cobarde,
y un moro le respondía:
anda y díselo a tu padre.

“General, a vencer... etc.
*
*
En català, però en to més marcial, també me’n cantava una la iaia Lola:

“A l’Àfrica, minyons,
a matar moros, a matar moros,
a l’Àfrica, minyons,
a matar moros amb canons.

“Si canons no n’hi ha,
escopetes, escopetes;
si canons no n’hi ha,
escopetes bé n’hi haurà.
*
Cançons populars.
Foto: catàleg de viatges.