2-12-10
*
Ve el Joan Torrell, de La Torre de Fontaubella. Arriba en tren. Em porta un cistellet rovelloner i dins codonys, palosantos encara per madurar, sàlvia, marialluïsa i dues pomes del ciri. De les d’abans. També porta una antiga lletera d’alumini i dins un pot de vidre amb aigua perquè amb el viatge no es facin malbé els clavell preciosos d’olor que ell encara conrea, i dues roses vellutades. L’home, vist així, sembla que ve de l’hort. I hi ve. Arriba de muntanya, del seu tros privilegiat sota la Mola de Colldejou, per on es veu pondre’s la lluna plena en conciliàbul de fantasmes. Regal preciós. Els palosantos maduraran amb els que em va portar fa pocs dies l’escriptor Josep Gironès, que estrena llibre aquests dies.
Joan comparteix esmorzar amb mi i parla de música. És un pianista empedreït, que ha rondat tot el món tocant en els millors hotels des de Londres a Dubai. Dels seus anys a Londres li queda un parlar de gentleman, mesurat, amable. Li agrada llegir i contemplar com creixen els seus arbres. Aprecia els colors tardorals i conversa allà amb alguna altra estrangera que ha buscat el seu retir en aquell preciós paisatge. És vital, positiu, i somriu sempre. S’emporta el cistellet amb galetes, un llibre i la fotocòpia de “La moza donosa”, d’Alberto Ginastera, que ell no coneixia i que li ha agradat tantíssim quan li he tocat jo. Mentre escric això, l’aroma dels codonys que es confiten a poc a poc envaeix tota la casa. Com pot ser, de profunda, l’amistat amb afinitats; i com poden ser, de valuosos, els regals encara que siguin humils.
*
Ve el Joan Torrell, de La Torre de Fontaubella. Arriba en tren. Em porta un cistellet rovelloner i dins codonys, palosantos encara per madurar, sàlvia, marialluïsa i dues pomes del ciri. De les d’abans. També porta una antiga lletera d’alumini i dins un pot de vidre amb aigua perquè amb el viatge no es facin malbé els clavell preciosos d’olor que ell encara conrea, i dues roses vellutades. L’home, vist així, sembla que ve de l’hort. I hi ve. Arriba de muntanya, del seu tros privilegiat sota la Mola de Colldejou, per on es veu pondre’s la lluna plena en conciliàbul de fantasmes. Regal preciós. Els palosantos maduraran amb els que em va portar fa pocs dies l’escriptor Josep Gironès, que estrena llibre aquests dies.
Joan comparteix esmorzar amb mi i parla de música. És un pianista empedreït, que ha rondat tot el món tocant en els millors hotels des de Londres a Dubai. Dels seus anys a Londres li queda un parlar de gentleman, mesurat, amable. Li agrada llegir i contemplar com creixen els seus arbres. Aprecia els colors tardorals i conversa allà amb alguna altra estrangera que ha buscat el seu retir en aquell preciós paisatge. És vital, positiu, i somriu sempre. S’emporta el cistellet amb galetes, un llibre i la fotocòpia de “La moza donosa”, d’Alberto Ginastera, que ell no coneixia i que li ha agradat tantíssim quan li he tocat jo. Mentre escric això, l’aroma dels codonys que es confiten a poc a poc envaeix tota la casa. Com pot ser, de profunda, l’amistat amb afinitats; i com poden ser, de valuosos, els regals encara que siguin humils.
*
Foto d'OX
3 comentaris:
Tens tota la raó, en les coses senzilles és on resideix el valor de la vida.
La Torre de Fontaubella! Un indret ferèstec per fora, però d'una gran calidesa per dins. Perquè així, amb aquest aire càlid i interior respira aquella terra, i dóna el millor que té: codonys, pomes, clavells, roses... i l'amistat de la seva gent! Els rituals de l'amistat perduren encara com un miracle.
De la mateixa forma que existeixen persones riques que només tenen diners, podem trobar persones amb particularitats impagables, les quals disposen de productes naturals que no es poden pagar amb diners.
Publica un comentari a l'entrada