*
3-12-10
*
Que ressonin aquests dies les músiques celestials, que el nen Jesuset les beneeix.
En un poble de les Castelles han indultat un porc per Sant Martí, i em sembla que es diu Quinín. Gras i lluent, segueix el seu amo com un gos, i tots els paisans li fan festes. Que s’alcin els grunys de satisfacció, doncs.
A la Casa Blanca, pel dia d’Acció de Gràcies han indultat un galldindi blanc ( coherent), que es diu McIntosh, en honor als irlandesos residents als EUA. Era entendridor veure Obama acariciant-li el moc. Força glu-glu-glucs d’alegria.
Aquí no tenim tradició de fer oca confitada. Això sí, els restaurants de la ciutat compren cuixes d’ànec a carretades i tota mena de productes derivats d’oca i ànec en un gran magatzem frigorífic que s’assorteix totalment a la notable població de Sarlat, a la Dordogne, terra del foie gras i dels confits d’ànec. Visiteu-la, sisplau. Vull dir Sarlat.
Llavors, els de Sarlat, que són gentils, ens han regalat una oca que es diu Célestinne perquè la indultem del rostit dins del nostre amfiteatre romà, que és on solien brasejar els soferts cristians. La cerimònia s’ha fet amb tota solemnitat. Com que els de Sarlat diuen que Célestinne canta com els àngels, la banda municipal li ha posat a disposició una trompa perquè la bufi i alegri els carrers durant les festes.
N’hi ha que diuen: “torna-la a bufar, Célestinne”. Els grollers diuen: “me la bufa; no tens bufera; jo te la bufaria.” Coses de les festes, ja se sap.
*
Collage postal d’OX
*
Que ressonin aquests dies les músiques celestials, que el nen Jesuset les beneeix.
En un poble de les Castelles han indultat un porc per Sant Martí, i em sembla que es diu Quinín. Gras i lluent, segueix el seu amo com un gos, i tots els paisans li fan festes. Que s’alcin els grunys de satisfacció, doncs.
A la Casa Blanca, pel dia d’Acció de Gràcies han indultat un galldindi blanc ( coherent), que es diu McIntosh, en honor als irlandesos residents als EUA. Era entendridor veure Obama acariciant-li el moc. Força glu-glu-glucs d’alegria.
Aquí no tenim tradició de fer oca confitada. Això sí, els restaurants de la ciutat compren cuixes d’ànec a carretades i tota mena de productes derivats d’oca i ànec en un gran magatzem frigorífic que s’assorteix totalment a la notable població de Sarlat, a la Dordogne, terra del foie gras i dels confits d’ànec. Visiteu-la, sisplau. Vull dir Sarlat.
Llavors, els de Sarlat, que són gentils, ens han regalat una oca que es diu Célestinne perquè la indultem del rostit dins del nostre amfiteatre romà, que és on solien brasejar els soferts cristians. La cerimònia s’ha fet amb tota solemnitat. Com que els de Sarlat diuen que Célestinne canta com els àngels, la banda municipal li ha posat a disposició una trompa perquè la bufi i alegri els carrers durant les festes.
N’hi ha que diuen: “torna-la a bufar, Célestinne”. Els grollers diuen: “me la bufa; no tens bufera; jo te la bufaria.” Coses de les festes, ja se sap.
*
Collage postal d’OX
2 comentaris:
Enginyosa, com sempre, s'ha de llegir entre línies, aptitud apresa de tant de temps!
En el nostre país cada dia indultem uns quants porcs, més que res perquè ningú vol embrutar-se les mans.
Publica un comentari a l'entrada