*
13-12-10
*
“Escriu un llibre de poemes que jo te’l publicaré”, em va demanar l’editor abans de l’estiu passat. Veia el meu decaïment, la meva inactivitat a pesar del blog diari. A poc a poc intento retornar a la vida. Ho confesso: el silenci ominós que m’ha caigut a sobre després d’haver publicat “Óssa Major-Poesia Completa 1979-2009” (Òmicron 2009) em va paralitzar. D’aquesta obra magna, que és l’opus més important de poesia que hi ha d’autors actuals; i de la novel·la que se’n va seguir: ”L’agonia de Severià Vargas” (Meteora 2009), no se n’ha escrit ni una línia en cap diari ni revista des del dia que van sortir fins ara. “Ostracisme”, en va dir Lluís Llort a l’Avui, d’aquest fet, referit al meu cas. Molesto a casa.
A l'estiu, doncs, m’hi vaig posar. Camins nous. Sense nostàlgies. La taronja a terra sóc jo, i al pròleg explico per què. El llibre ja és a punt i sortirà el mes de gener. Ho faré saber des del blog, per si algú vol compartir els poemes, dits o llegits lentament, assaborint-los. Ho torno a confessar: em costa adaptar-me a la vida que arriba i al silenci que pesa, per això agraeixo tant la finestra del blog i els amics que, amb bona voluntat, llegeixen.
*
*
“Escriu un llibre de poemes que jo te’l publicaré”, em va demanar l’editor abans de l’estiu passat. Veia el meu decaïment, la meva inactivitat a pesar del blog diari. A poc a poc intento retornar a la vida. Ho confesso: el silenci ominós que m’ha caigut a sobre després d’haver publicat “Óssa Major-Poesia Completa 1979-2009” (Òmicron 2009) em va paralitzar. D’aquesta obra magna, que és l’opus més important de poesia que hi ha d’autors actuals; i de la novel·la que se’n va seguir: ”L’agonia de Severià Vargas” (Meteora 2009), no se n’ha escrit ni una línia en cap diari ni revista des del dia que van sortir fins ara. “Ostracisme”, en va dir Lluís Llort a l’Avui, d’aquest fet, referit al meu cas. Molesto a casa.
A l'estiu, doncs, m’hi vaig posar. Camins nous. Sense nostàlgies. La taronja a terra sóc jo, i al pròleg explico per què. El llibre ja és a punt i sortirà el mes de gener. Ho faré saber des del blog, per si algú vol compartir els poemes, dits o llegits lentament, assaborint-los. Ho torno a confessar: em costa adaptar-me a la vida que arriba i al silenci que pesa, per això agraeixo tant la finestra del blog i els amics que, amb bona voluntat, llegeixen.
*
Dibuix d'Ox-fragment.
11 comentaris:
Hi ha silencis eloqüents: els que mostren les incapacitats d'algunes persones davant d'altres que les superen en molts camps.
Esperem l'obra següent.
I que es fotin.
L'esperarem,el llibre!
Té un títul molt curiós! Una abraçada,
Es trist, però en aquesta societat nostra els mitjans parlen de qui ells volen. Tant per lloar-los com per enfonsar-los. A vegades és millor el silenci. Esperem el teu llibre. Una abraçada: Joan Josep
Dius que la taronja de terra ets tu, però les seves llavors germinaran i sortiran nous tarongers que ens donaran taronges noves...T'ho pots aplicar a tú.
Una abraçada,
M. Roser
Casualment ara estic llegint un llibre que vaig demanar a la biblioteca quan cercava informació sobre en Màrius Torres: “Incitació a la lectura. Articles de crítica literària” de la M. Àngels Anglada, un llibre exquisit on mostra una gran solidesa de coneixements, gran sensibilitat i bon gust.
En un dels articles titulat “L’altra veu” de 1979, parla de diverses poetesses, entre elles la M. Mercè Marçal i sobre dos poemaris teus: "Botons de tiges" grises i "Llençol de Noces". En parla molt bé, i hi transcriu dos fragments de poemes, un de cada llibre.
Et deixo un que m’ha agradat especialment:
Quan vaig tornar als anys tendres,
la flor de Sant Joan deia el teu nom, feréstega,
a cops de tiges van descordar l’enyor
de tant temps adormit.
Avisa’ns quan puguem comprar el nou poemari. Els lectors de poesia som pocs, però molt fidels.
En Josep Gironès apunta bé. Hi ha una gran incapacitat ambiental per entendre propostes literàries d'alçada. Espero el teu llibre de títol tan suggerent. Amb una gran abraçada
A l'espera del teu llibre. Els nostres medis tenen una mentalitat caïnita i provinciana. Prefereixen lloar qualsevol parida de fora que una bona obra en català. Crec que el millor premi que tens és els lectors que guanyes amb el bloc.
És cert: aquesta invisibilitat que molts llibres/autors pateixen és exasperant. És fruit de modes, capelletes i pressions editorials que poc tenen a veure amb la qualitat, però per desgràcia em sembla que és inevitable. L'única forma que tenim de lluitar-hi els autors és la tossuderia, malgrat el desànim que causa l'ostracisme. Ànims i no paris d'escriure! Els llibres d'una manera o altra acabaran trobant el seu públic.
Els autors teniu una eina molt important que és la xarxa per fer-vos sentir, continua així, estas a punt d'aconseguir els 100 seguidors!!!
Cal parlar perquè algú escolti, i cal escriure perquè algú llegeixi. El que faci aquest algú no és a les nostres mans. Però la lletra ha de ser allà per qui vulgui escoltar-la. Endavant, sempre endavant.
I encara bo que gràcies a Internet i al tam-tam algunes propostes poden ser conegudes! La cultura, tota, està patint greus tensions per causa del mercat. Però seguireu intentant-ho oi?
Publica un comentari a l'entrada