*
TARDOR
Vincenzo Cardarelli, toscà,1887 – 1959
“Tardor, ja la sentíem
venir en el mes d’agost,
en l’aigua de setembre,
torrencial i plorosa,
i es va estremir la terra
que, nua i trista, ara
rep un sol esvaït
:
Així declina i passa
en la tardor majestuosa,
inefablement lenta,
el millor temps d’aquesta vida nostra,
i ens fa adéu llargament.”
::
Això diu en Vincenzo i hi estic d’acord sobretot en la segona estrofa: “el millor temps d’aquesta vida nostra”.
Vincenzo Cardarelli, toscà,1887 – 1959
“Tardor, ja la sentíem
venir en el mes d’agost,
en l’aigua de setembre,
torrencial i plorosa,
i es va estremir la terra
que, nua i trista, ara
rep un sol esvaït
:
Així declina i passa
en la tardor majestuosa,
inefablement lenta,
el millor temps d’aquesta vida nostra,
i ens fa adéu llargament.”
::
Això diu en Vincenzo i hi estic d’acord sobretot en la segona estrofa: “el millor temps d’aquesta vida nostra”.
La tardor, que ara els meteoròlegs situen el 22, històricament sempre l’hem celebrat els 21 com a nombre de canvi d’estacions.
Tardor, quan encara es deixa la porta oberta al jardí. Temps d’interiors amables, de reflexió, de berenar a taula, de llibres fullejats amb pausa i assaborits amb plaer. Comencen les lliçons i les llargues esperances, la intimitat i la confidència. Minva la llum exterior però hi ha els núvols de setembre a novembre, els més bells de l’any, i brillen els ulls i les vitrines en penombra, entre paraules d’amor. Tardor, primavera d’hivern com potser encara diu algú amb propietat. I és, certament, una primavera espiritual. Sobretot per a qui sap valorar la veritat sense deixar-se contaminar per la política.
*
*
*
Collage d'O.X.
2 comentaris:
Vivim plaerosament en un territori que disposa de quatre estacions climàtiques diferents, cadascuna amb les seves característiques, gens extremes.
Ara, la tardor ens allunya de les calors moderades d’estiu i ens porta als freds igualment mesurats d’hivern; i pel camí ens trobarem tots els canvis que a la natura vegetal es transformen en múltiples colors.
Temps de bonança pel cos i pels sentits.
La tardor pot suposar en aquest poema una identificació amb una etapa de la vida on l'experiència viscuda es tranforma en quietud, pau interior i calma per a gaudir més plenament de cada instant sense el garabuix de sentiments inestables de altres moments com la adolescència o la joventud.
Un temps on la maduresa i el sentit comú impera."Ens fa adeu llargament" es com un acomiadament de la vida llarg, dolç i ple de saviesa.
Potser m'he desviat massa del tema però ho he interpretat així.
A més està l'altra visió, la que es correspon amb el temps real.
M'ha agradat molt el poema i també els teus apunts.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada