*
Migranya. Tota la nit que em burxa, m’hi llevo, i els comprimits no han fet gaire efecte. Migranya. Aquest patir silenciós i continuat, periòdic, insistent. Aquesta tristesa insidiosa que invalida, que afecta totes les activitats.
Des dels 14 anys que tinc memòria de patir-ne. He llegit una quantitat memorable d’escrits sobre la migranya. No té cura i sol ser hereditària. Hi ha sistemes per alleujar-la, i sort d’això.
El psiquiatre Oliver Sacks, en el seu memorable llibre “Migraña” (Anagrama) diu aquestes paraules fonamentals:
“Sea cual fuere el mecanismo utilizado, la migraña demuestra ser elocuente y eficaz a la hora de ofrecer una expresión oblicua de sentimientos a los que se niega expresión directa o adecuada de otras maneras. En esto se comporta de manera análoga a muchas otras reaccions psicosomáticas, y no resulta menos análoga a los lenguajes del gesto y del sueño. En todos ellos utilizamos UN LENGUAJE ARCAICO ( el subratllat és meu), que evolucionó antes que el lenguaje de las palabras. ¿Por qué conservamos el lenguaje de los síntomas, movimientos e imágenes autónomos, cuando podríamos utilizar palabras? Puede que dicho comportamiento sea regresivo, pero nunca será obsoleto: en palabras de Wittgenstein: “lo que puede mostrarse no puede decirse.”. “El cuerpo humano es la mejor imagen del alma humana.”
.
O sigui: els migranyosos ens expressem en un llenguatge més antic que el parlar, que reflecteix els nostres sentiments sense explicar-los.
*
*
Des dels 14 anys que tinc memòria de patir-ne. He llegit una quantitat memorable d’escrits sobre la migranya. No té cura i sol ser hereditària. Hi ha sistemes per alleujar-la, i sort d’això.
El psiquiatre Oliver Sacks, en el seu memorable llibre “Migraña” (Anagrama) diu aquestes paraules fonamentals:
“Sea cual fuere el mecanismo utilizado, la migraña demuestra ser elocuente y eficaz a la hora de ofrecer una expresión oblicua de sentimientos a los que se niega expresión directa o adecuada de otras maneras. En esto se comporta de manera análoga a muchas otras reaccions psicosomáticas, y no resulta menos análoga a los lenguajes del gesto y del sueño. En todos ellos utilizamos UN LENGUAJE ARCAICO ( el subratllat és meu), que evolucionó antes que el lenguaje de las palabras. ¿Por qué conservamos el lenguaje de los síntomas, movimientos e imágenes autónomos, cuando podríamos utilizar palabras? Puede que dicho comportamiento sea regresivo, pero nunca será obsoleto: en palabras de Wittgenstein: “lo que puede mostrarse no puede decirse.”. “El cuerpo humano es la mejor imagen del alma humana.”
.
O sigui: els migranyosos ens expressem en un llenguatge més antic que el parlar, que reflecteix els nostres sentiments sense explicar-los.
*
*
*
Dibuix d'O.X.
7 comentaris:
M'ha semblat molt interesant, tot això... o sigui que quan tenim aquesta mena de mals de cap en realitat pot ser que estiguem "traduint" a llenguatge ancestral una altra mena de maldecaps!
Cuida't, Olga! que passis un bon cap de setmana - sense migranya, per suposat-
Mal de cap, mal de cor...
Jo també pateixo migranyes. em
Dol l'ànima.
Un petó
Ara s'ha posat de moda el "goji" que té una llista de propietats curaties immillorables.
Jo ja l'he comprat, ja veurem. Potser un bon remei.
A Rocaura, les persones que pateixen migranya, quan tenen una crisi es freguen els dits grossos dels peus amb oli, es tanquen en una habitació fosca i intenten dormir.
De vegades els funciona.
el club dels migranyosos és ampli i ancestral. Jo en pateixo dels 5 anys, com la meva mare, com la meva àvia, com els meus germans, com els meus fills. Però es pot controlar, t'ho asseguro, i ja fa uns quants anys, dos o tres, que no és invalidant. Espero, de tot cor, que no sigui massa forta. Parla amb ella, potser fareu un pacte. Una abraçada.
Gràcies a tots els que intenteu alleujar la migranya. Saber que hi ha gent tan amable ja és un primer pas per somriure i allunyar la tristesa.
Jo estic d'acord amb el que diu Clidice. És més fàcil negociar i obtenir-ne resultats amb la teva migranya que no pas convocar una consulta popular :)
Sense ànim de fer bromes amb malalties, té raó:
Però es pot controlar, t'ho asseguro, i ja fa uns quants anys, dos o tres, que no és invalidant.
Publica un comentari a l'entrada