*
Una suïcida es precipita d’una alçada de 25 metres i cau sobre un vianant, a Viladecans. Resultat, tots dos morts, diu el diari de fa pocs dies.
La notícia fa bo un dels meus contes dominicals a l’Avui, “Crònica dels pobres amants”. El títol és manllevat de Vasco Pratolini perquè la lectura d’aquell llibre em va plaure molt i sempre més m’he fixat en els pobres amants, que n’hi ha.
En el meu conte és un suïcida que cau pel Balcó del Mediterrani, davant de casa, i mata una parella precisament de pobres amants que s’estimaven sota, a 35 metres, deu més que en el cas de Viladecans.
El d’aquest conte és l’únic suïcidi de ficció que incloc al meu llibre “EL BALCÓN DE LOS SUICIDAS” (Òmicron). Els altres 19 casos són verídics i tots han passat al Balcó i encara en passen, com un lent degotar.
És complicat resoldre el verb de l’acte que nosaltres tan senzillament en diem “tirar-se pel Balcó”, o des del terrat, o des del pont. El vocabulari mèdic no ho admet, en les seves sofisticacions. L’últim acord a què es va arribar va ser escriure o dir “precipitar-se”, perquè hi havia hagut i hi ha verbs molt més curiosos per definir l’acte.
En fi, no penso que els dos difunts de Viladecans fossin amants un de l’altra. Potser eren amants d’altres, però la capriciosa casualitat en va fer una escena de parella, i és que la mort sap preparar bé els seus muntatges.
*
Una suïcida es precipita d’una alçada de 25 metres i cau sobre un vianant, a Viladecans. Resultat, tots dos morts, diu el diari de fa pocs dies.
La notícia fa bo un dels meus contes dominicals a l’Avui, “Crònica dels pobres amants”. El títol és manllevat de Vasco Pratolini perquè la lectura d’aquell llibre em va plaure molt i sempre més m’he fixat en els pobres amants, que n’hi ha.
En el meu conte és un suïcida que cau pel Balcó del Mediterrani, davant de casa, i mata una parella precisament de pobres amants que s’estimaven sota, a 35 metres, deu més que en el cas de Viladecans.
El d’aquest conte és l’únic suïcidi de ficció que incloc al meu llibre “EL BALCÓN DE LOS SUICIDAS” (Òmicron). Els altres 19 casos són verídics i tots han passat al Balcó i encara en passen, com un lent degotar.
És complicat resoldre el verb de l’acte que nosaltres tan senzillament en diem “tirar-se pel Balcó”, o des del terrat, o des del pont. El vocabulari mèdic no ho admet, en les seves sofisticacions. L’últim acord a què es va arribar va ser escriure o dir “precipitar-se”, perquè hi havia hagut i hi ha verbs molt més curiosos per definir l’acte.
En fi, no penso que els dos difunts de Viladecans fossin amants un de l’altra. Potser eren amants d’altres, però la capriciosa casualitat en va fer una escena de parella, i és que la mort sap preparar bé els seus muntatges.
*
*
*
Dibuix de El Persas per a un conte dominical.
2 comentaris:
us, suïcidis! Tots els membres del nostre blog també tenim una certa relació amb la mort, però no hi ha cap suïcida
A l'hora de saltar pel dret convindria prendre determinades precaucions, però és evident que no són moments per considerar nefastes coincidències.
Publica un comentari a l'entrada