*
TARDOR
Vincenzo Cardarelli, toscà,1887 – 1959
“Tardor, ja la sentíem
venir en el mes d’agost,
en l’aigua de setembre,
torrencial i plorosa,
i es va estremir la terra
que, nua i trista, ara
rep un sol esvaït
:
Així declina i passa
en la tardor majestuosa,
inefablement lenta,
el millor temps d’aquesta vida nostra,
i ens fa adéu llargament.”
::
Això diu en Vincenzo i hi estic d’acord sobretot en la segona estrofa: “el millor temps d’aquesta vida nostra”.
Vincenzo Cardarelli, toscà,1887 – 1959
“Tardor, ja la sentíem
venir en el mes d’agost,
en l’aigua de setembre,
torrencial i plorosa,
i es va estremir la terra
que, nua i trista, ara
rep un sol esvaït
:
Així declina i passa
en la tardor majestuosa,
inefablement lenta,
el millor temps d’aquesta vida nostra,
i ens fa adéu llargament.”
::
Això diu en Vincenzo i hi estic d’acord sobretot en la segona estrofa: “el millor temps d’aquesta vida nostra”.
La tardor, que ara els meteoròlegs situen el 22, històricament sempre l’hem celebrat els 21 com a nombre de canvi d’estacions.
Tardor, quan encara es deixa la porta oberta al jardí. Temps d’interiors amables, de reflexió, de berenar a taula, de llibres fullejats amb pausa i assaborits amb plaer. Comencen les lliçons i les llargues esperances, la intimitat i la confidència. Minva la llum exterior però hi ha els núvols de setembre a novembre, els més bells de l’any, i brillen els ulls i les vitrines en penombra, entre paraules d’amor. Tardor, primavera d’hivern com potser encara diu algú amb propietat. I és, certament, una primavera espiritual. Sobretot per a qui sap valorar la veritat sense deixar-se contaminar per la política.
*
*
*
Collage d'O.X.
Vivim plaerosament en un territori que disposa de quatre estacions climàtiques diferents, cadascuna amb les seves característiques, gens extremes.
ResponEliminaAra, la tardor ens allunya de les calors moderades d’estiu i ens porta als freds igualment mesurats d’hivern; i pel camí ens trobarem tots els canvis que a la natura vegetal es transformen en múltiples colors.
Temps de bonança pel cos i pels sentits.
La tardor pot suposar en aquest poema una identificació amb una etapa de la vida on l'experiència viscuda es tranforma en quietud, pau interior i calma per a gaudir més plenament de cada instant sense el garabuix de sentiments inestables de altres moments com la adolescència o la joventud.
ResponEliminaUn temps on la maduresa i el sentit comú impera."Ens fa adeu llargament" es com un acomiadament de la vida llarg, dolç i ple de saviesa.
Potser m'he desviat massa del tema però ho he interpretat així.
A més està l'altra visió, la que es correspon amb el temps real.
M'ha agradat molt el poema i també els teus apunts.
Una abraçada.