*Tant si llegim la realitat, posem-hi l’autobiografia de l’orfebre Benvenuto Cellini (1500-1571), com la ficció, per exemple “Romeo i Julieta”, que té lloc aproximadament al 1303, i que va escriure Shakespeare (1564-1616), ens adonem que en temps retirats i sense poder datar-ne l’origen, ja existien les bandes o faccions, i a la més petita provocació o enveja se les tenien a punyalades entre els joves, pels carrers. Hi havia vigilància nocturna, esclar, per això Rembrand (1606-1669) va pintar les “Rondes de nit”.
Igual abans que avui dia. Preciosos cossos nus oferts al ganivet, a la navalla, al punyal, a la pistola. Només que ara tenim els telèfons mòbils per gravar l’acció, i és heroi social qui més grossa la fa. Es castiga la policia en comptes del delinqüent (Pozuelo, barri de ‘pijos’) i els joves assassins reben milers de cartes d’admiradores a la presó (Carcaño). Ja ho diu Freud: “l’home porta en ell mateix l’instint de destrucció.” Segons tots els indicis, sempre serà així.
*
*
*
El somni d'Israel. Collage d'O.X.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada