*
Ja es comença a parlar de tancs al carrer. Del fatídic article 8 de la Constitució del 78. Des de ràdios i diaris forans s’afegeix més maldat a la intoxicació de cada dia contra Catalunya. La maldat somriu: la mala bava s’estén i contamina els joves incitant-los a la confrontació. Quan la confrontació induïda provoqui els resultats que busquen, els tancs ens passaran per sobre.
Ja es comença a parlar de tancs al carrer. Del fatídic article 8 de la Constitució del 78. Des de ràdios i diaris forans s’afegeix més maldat a la intoxicació de cada dia contra Catalunya. La maldat somriu: la mala bava s’estén i contamina els joves incitant-los a la confrontació. Quan la confrontació induïda provoqui els resultats que busquen, els tancs ens passaran per sobre.
*
*
*
Mènsula a la catedral de Tarragona. (Fotoscop)
4 comentaris:
Existeixen persones i grups que només es troben realitzats quan poden aplicar la força, i generalment ho fan als febles, no fos cas.
L’antic imperi castellà, enyorat perquè no s’hi ponia el sol i permetia la barbàrie, només manté actualment en explotació uns pocs territoris als que li costarà de renunciar. Aquesta és la lluita.
perquè sempre han de treure els tancs al carrer? no evolucionaran mai?
va, Olga, no cridem el mal temps!
Tot plegat em ve a la memòria l'últim programa d'Enric Calpena a Catalunya Ràdio, "En Guàrdia".
No m'agrada el futbol però en aquesta ocasió era sobre el fitxatge de Di Stefano. En la teatralització que es fa sobre fets històrics vaig escoltar:
-Señor Martí (llavors President del Barça), usted tiene familia, me entiende? No se meta en líos. Al fin y al cabo es un futbolista...
És a dir, els dels tancs ens diuen no ens fiquem en "lios"...
No és això, no és això
No era això, companys, no era això
pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això.
No és això, companys, no és això,
ni paraules de pau amb garrots,
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no fan ni desfan
nous barrots sota forma de lleis.
No és això, companys, no és això;
ens diran que ara cal esperar.
I esperem, ben segur que esperem.
És l’espera dels que no ens aturarem
fins que no calgui dir: no és això.
(c) Edicions l'Empordà
Si es parla de tancs és que els preocupa (lògica pura).
Publica un comentari a l'entrada