*
Que els viatges són pas, o de pas, ja ho sabem. Però mentre no arribem a destinació:
al tren de rodalies un grup de dones comenten receptes de cuina i m'acullen amb gust. Vaig prenent nota.
A l'avió un oriental m'ensenya el significat del seu nom i escrivim al quadern els nostres noms; també m'explica l'economia del seu país i el situem al mapa del magazin del seient.
A l'autocar uns periodistes parlen de crítica literària i escolto el que d'altra manera potser no sabria.
A l'EuroStar, sota el Canal, la noia que passa els carrets amb entrepans i begudes és de Barcelona i així es paga els estudis.
A l'EuroStar una noieta francesa té por de passar sota el mar i la tranquil·litzo.
A l'avió sóc jo qui té por i la dona del seient del costat em dóna la mà i em parla de les flors de Bach.
A l'Estrella Roja una matriarca russa ens ofereix té ben calent mentre el bosc sempre és blanc i fantasmal en la nit que no és nit. Em passo la nit mirant el paisatge que potser no tornaré a veure.
I escric, escric allò que una fotografia no pot retenir, perquè sintetitzo el pensament d'aquells que van ser allà abans que jo més el meu que hi circula en aquests moments.
*
*
*
Torre a Vannes. Quadern de viatge d'O.X.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada