*
William Rowe, poeta i professor de la Universitat de Londres, afirma que els escriptors que utilitzen un anglès estàndard -dessaborit, diu ell- triomfen. Per contra, els escriptors de qualitat, els que excel·leixen en l'idioma, no tenen sortida. L'entrevista la fa David Castillo a l'Avui (11.3.09).
Arriba a dir William Rowe que els excel·lents "no viatgen com els altres". Es a dir, no els porten a pasturar la promoció.
Com deia la jaia de la família Agamenon, "igualet, igualet que el difunt catalanet".
Ho vaig pensar de seguida: aquí, com a Anglaterra, la llengua estàndard, plana, grisa, buida, és la que triomfa, perquè els cervellets del públic lector no hagin de fer un consum excessiu de neurones. La literatura d'excel·lència, en canvi, es queda als calaixos i, si no s'hi queda, no passa més enllà dels Pallaresos, per dir una localitat.
Ves per on, i salvant les enormes distàncies, som igualets a la baixa.
"Odi profanum vulgus", que deia Horaci.
*
*
*
La bona ploma. Collage d'O. X.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada