*
SEMPRE ÉS PRIMAVERA
dedicat a la "Primavera" d'Odilon Redon, al Museu Puschkin, de Moscou
Dona vegetal, a penes dona. Dona donada
a l'arbre on es confonen pell i escorça.
Dona serena de primavera encara nua.
És la pell despullada del món quan desperten les gemmes,
la florida dels pits, el sexe rosa a mig camí de sang i saba.
¡Comencin els colors!, va dir el pintor Redon,
i un gran paisatge s'il·lumina,
s'esfumina l'hivern i, a poc a poc, la terra ja s'inclina
en moroses postures i elàstiques textures,
s'obre la dona en carn melosa,
li mulla els peus l'herba plorosa i, just al fons,
quatre flors en carmí són la primera sang:
ningú la pren, ningú la vessa.
Somriu la dona encara no amorosa.
*
Olga Xirinacs
*
*
*
Escriurem la rosa: collage d'O. X.
Nota: volia il·lustrar amb la "Primavera", d'Odilon Redon, simbolista francès, però no he trobat la postal que em vaig portar de Moscou i no he tingut paciència de buscar-la a Internet. Mireu-la, és bella i suggerent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada