ELOGI DE LES LLIMONES DEL JARDÍ

*

ELOGI DE LES LLIMONES DEL JARDÍ
- i de les belles jardineres-
*

Quan el van portar al jardí
era un arbre molt petit,
que tremolava de fred,
amb poques fulles, polit.

Era un llimoner novell
que tenia un gran temor:
lluny de la seva família
es moriria de por.

El llimoner es lamentava
quan es va veure tot sol
a la nit, sense la mare,
i a l’ombra d’un gran mussol.

Però ja es feia de dia,
va trobar uns ulls que el miraven,
unes dentetes que reien
i un colom que parrupava.

Ell va moure dues fulles,
que és la manera que tenen
de saludar els llimoners,
però no sempre els entenen.

El colom es deia Sebas,
els ulls es deien Gisela,
i el llimoner va pensar:
¡si sóc tan primet com ella!

Llavors va passar un todó
que es va riure de tothom,
del pobre llimoneret,
la Gisela i el colom.

Les tórtores ja arribaven
i els volien consolar:
“no feu cas d’aquests todons
tan presumits i bufats,

nosaltres us vigilem:
si teniu fred, cantarem;
si fa calor, us ventarem
i als gatots els picarem.”

Ja passava el primer hivern,
i el llimoner s’enyorava.
Per molt que l’Alba el cuidés,
quan estava sol, plorava.

La gelada va trencar
una branca petiteta,
i la Gisela li deia:
“jo et donaré la maneta”.

Va conèixer tots els gossos
que hi havia al veïnat
i uns quants llimoners més grans
que feien fruita a grapats.

Els ratolins del compost
s’hi acostaven cada nit
i li explicaven uns contes
que eren força divertits.

Passava el temps, però un dia,
va començar a fer llimones
com els ulls de la Gisela
de petites i rodones.

“¡Miracle!”, va exclamar l’Alba
“¡Remiracle!”, va dir el Xavi
per veure tal festa grossa
fins i tot va venir l’avi.

El Sebas volta que volta,
les tórtores s’alegraven,
però els todons, empipats,
sobre el llimoner es cagaven.

Fins que un any, el llimoner,
va dir amb la veu decidida:
“¡Ja m’he fet gran!” i va treure
llimones fora de mida.

Són tan grans i precioses,
amb les fulles per bandera,
que semblen boles del món
amb una cua al darrera.

Tenen un verd lluminós,
porten el sol del migdia,
són alegria a l’hivern
i un remei per cada dia.

La Gisela ha fet vuit anys,
els ratolins del compost
li compten totes les dents,
que s’emporten al rebost.

Ara el llimoner ja canta
amb les fulles quan fa vent,
i les tórtores li diuen:
“¡apa, que gran que et vas fent!”.

*

Lo Gayter del Balcó.

Octubre 08