*
Fuig el temps..
Ja s'acosta sant Josep. Fa quatre dies, com solem dir, era Nadal i, almenys jo, voldríem que es fes més llarg. M'agrada tant... I quan penso que hauré de felicitar els Joseps i Josefines ho veig tan llunyà com l'estrella Polar.
Avui he hagut d'escriure correcuita una postal per a una Josefina, perquè potser no arribarà al poble a temps. Els altres els trucaré. No en vull oblidar cap, que ells tampoc m'obliden.
¡Obre la finestra, noia, que arriba la primavera! ¡Mercuri alat, porta ràpidament els missatges!
A la Rambla poden arbres i trituren, i millor que els ocells no hagin fet encara els nius a les branques, perquè seria un mòbbing: apa, tots fora, i la posta trencada a l'asfalt... crueltat diminuta que commou només als que sentim empatia vers els altres.
Veig garses amb branquillons, i coloms, i tota mena d'ocells ciutadans amb el que troben per fer un niu més còmode per als fills. Hem vist migracions cap al nord i aviat veurem les que van al sud, rapidíssima línia ben formada ran de costa.
Fuig el temps... i de moment no escric la segona part de la frase.
*
*
*
La Primavera i Mercuri. Collage d'O. X.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada