N'HI HA QUE MENGEN GALL


*
(...)
En Salvat Papasseit ja havia dit
que els més pobres, de gall no en menjarien.
Ell, també pobre, potser sí,
perquè parla, i en vers, del forn de gas i del rostit a casa.

També nosaltres, Salvat, també nosaltres.
Hi ha llocs pobres, d’acord, i Bach també era pobre,
pobre i cec, que és cent vegades pobre.
Allà a Leipzig, just davant de l’església on ell tocava,
de Sant Tomàs, en diuen, que és on ell ensenyava, també,
i on componia, assajava i exigia la immensa perfecció que no trobava.
Allà mateix hi ha un monument de bronze,
una figura seva, amb les butxaques folre enfora,
ni una trista moneda, ves, tenia,
i el pobre home tan ric de melodia
com ho podria ser un Déu, i no cal dir,
molt més que un rei, i que un avar mecenes
dels que el feien, roïns, agonitzar en misèria.

¿Ens menjarem el gall, Salvat?
¿I tu Johann Sebastian, què hi diries?
(...)
Fragment de l'ORATORI D'HIVERN, d'O.X.
*
*
*
Perdiu en rosa. Collage d'O. X.