*
Ahir, 29 de maig, Joan Maria Pujals, amb la seva paraula brillant, em va presentar “Óssa Menor- Poesia Completa” a l’Institut de Cultura de Barcelona. Amb l’editor, Israel Clarà, i un nombrós acompanyament d’amics, allò va ser una festa que encara no he paït. A tothom, gràcies.
Les pilotes van ser la vigília. Érem a Barcelona, per una entrevista que no es va produir a causa del futbol. També brillant, aglomerat, conglomerat el públic fins a límits impensables. Ho hem de reconèixer: es guanya per pilotes, fenomen de tots els temps, sinó amb pilotes amb gladiadors, cavallers amb llança medieval o el que sigui. A Urquinaona per poc quedem reduïts a esquelet en un nus que es va formar. Felicitats a qui correspongui.
Si tot els afeccionats al Barça se sentissin catalans, ara ja seríem independents. Alguna cosa no lliga.
I els poetes, ¿som independents? Vull dir si tenim sentit de gremi ... A la presentació no en vaig veure ni un ni una dels que tant s’han prodigat aquests dies per Barcelona. Ni de les Associacions d’Escriptors de les quals sóc membre. Ni tan sol per fer costat a la forastera que arribava del sud. Però, com he dit, els bons amics sí que hi eren.
Ahir, 29 de maig, Joan Maria Pujals, amb la seva paraula brillant, em va presentar “Óssa Menor- Poesia Completa” a l’Institut de Cultura de Barcelona. Amb l’editor, Israel Clarà, i un nombrós acompanyament d’amics, allò va ser una festa que encara no he paït. A tothom, gràcies.
Les pilotes van ser la vigília. Érem a Barcelona, per una entrevista que no es va produir a causa del futbol. També brillant, aglomerat, conglomerat el públic fins a límits impensables. Ho hem de reconèixer: es guanya per pilotes, fenomen de tots els temps, sinó amb pilotes amb gladiadors, cavallers amb llança medieval o el que sigui. A Urquinaona per poc quedem reduïts a esquelet en un nus que es va formar. Felicitats a qui correspongui.
Si tot els afeccionats al Barça se sentissin catalans, ara ja seríem independents. Alguna cosa no lliga.
I els poetes, ¿som independents? Vull dir si tenim sentit de gremi ... A la presentació no en vaig veure ni un ni una dels que tant s’han prodigat aquests dies per Barcelona. Ni de les Associacions d’Escriptors de les quals sóc membre. Ni tan sol per fer costat a la forastera que arribava del sud. Però, com he dit, els bons amics sí que hi eren.
*
*
*
Fotografia Vicenç Roca
1 comentari:
Moltes felicitats Olga !!! Jo sí que hi vaig pensar que presentaves el llibre, m’hagués agrada’t ser-hi. I tens tota la raó en que alguna cosa no quadra amb això de les pilotes com dius tu, jo també penso que ja està be tota aquesta eufòria però que també hauria de sortir en altres moments i per altres conceptes.
Una abraçada,
Publica un comentari a l'entrada