MAIG, PRIMERA CARTA

*

Hem tornat al bosc de la Serra del Pou. El sol s'alternava amb boires toves, blanques i de pas ràpid en tota l'amplada del cel. El bosc era acollidor. Als camins i entre els arbres el sol entrava de biaix, il·luminava sectors amagats i ens mostrava els seus petits tresors, tants que els he volgut apuntar per a vosaltres en aquest escrit, la primera carta de maig. De totes maneres, deixar abril fa recança.

Seguíem el camí número 1, o dels lliris martagons (lilium martagon), que porta a la gran alzina. És un camí estret entre vegetació amable, un camí propi de fades i elfs. En una preciosa pel·lícula ("Àngels i insectes"), una naturalista diu que les fades són la personificació dels animalons silvestres. Ens saluda un botó d'or (ranunculus acris) acabat de descabdellar i, des de segona fila, ens observa l'herba fetgera (hepatica nobilis), de suau coloració blava i fulles trifoliades, en contrast amb la sedosa grogor de l'arbust carolina (cytisus sessilifolius).

Entre l'herba fresca amorosida per la pluja, floreix un tapís de polígales blaves i rosa (polygala); són les floretes menudes que poso en una copa a la taula; creixen entre el fenàs en tiges primes i curtes, i s'escampen com qui posa un mocador de seda a eixugar. Molt a la vora, les gracioses mates de veces (vicia silvatica), en piràmides morades i fulles pinnades, s'enramen formant delicades arquitectures. Ens admira trobar encara preciosos grups de violetes, aquestes sense olor (viola hirta): un raig de sol n'il·lumina un, i és d'una bellesa total, perfecta, admirable perquè és gratuïta i efímera; potser només haurà brillat per a nosaltres, i el sol l'ha daurat expressament per a la nostra contemplació. N'agraïm el privilegi. Albert Dürer va dibuixar un deliciós bocí de gespa, que era un univers. Aquest és el goig de les coses senzilles i per això us el vull comunicar.

*

Continuarà.

*

*

Jardí del somni. Fotografia d'O.X.