*
Diumenge torno a la muralla. Interval de fresca a l’ombra dins els dies de calor humida que passem. Acaben de florir els últims pitospors d’essència compacta i penetrant. Observació de les sargantanes amagant-se a les escletxes; del gairebé imperceptible rastre d’una llombriu al caminet de terra. Toco l’aigua del brollador sota el taronger i me la passo pel front.
Tots tenim desig d’immortalitat, conscient o no. Per això ens retratem, escrivim, concursem a la tele, volem formar part de rècords Guinnes... La muralla condueix el passejant pel camí segur i inamovible en el temps, malgrat s’esfondri a sectors. Genuïna en la seva base, conservada en alguns trams, ens sobreviu de llarg. Sense adonar-nos-en, quan mirem les pedres ens sentim una mica més segurs: hi ha camí a través del nostre temps tan fràgil. La muralla ens el guarda, ens condueix, diria fins i tot que ens protegeix de l’agressivitat dels dies.
*
Tots tenim desig d’immortalitat, conscient o no. Per això ens retratem, escrivim, concursem a la tele, volem formar part de rècords Guinnes... La muralla condueix el passejant pel camí segur i inamovible en el temps, malgrat s’esfondri a sectors. Genuïna en la seva base, conservada en alguns trams, ens sobreviu de llarg. Sense adonar-nos-en, quan mirem les pedres ens sentim una mica més segurs: hi ha camí a través del nostre temps tan fràgil. La muralla ens el guarda, ens condueix, diria fins i tot que ens protegeix de l’agressivitat dels dies.
*
*
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada