*
BALDUFA
Absort està el noiet mirant com giravolta la baldufa. Insinua un lleuger somriure de petita complaença. Els llibres ja es poden esperar, que tota la llum del dia gravita sobre la petita joguina. De la joguina passa als ulls atents, i dels ulls a l’interior del nen, tendre encara dins del vestit sever.
Serenitat del moment. ¿Què contenen els llibres sinó l’estudi circular del moviment de l’univers? La contemplació acurada des d’un telescopi cap a l’espai estel·lar descansa en el moviment de la baldufa a distàncies immenses que ara el minyó no pot comprendre.
L’habitació suggereix silenci i aquella soledat només interceptada pels ulls del pintor, que es complau en els tons granats i burdeus cap els terres d’ombra, amb una concessió a l’ocre, el blanc trencat de paper i ploma, del corbatí del nen i del suau pentinat recollit en llaçada. No obstant l’austeritat, el noi ens encomana la gràcia i el lleu somriure.
Absort està el noiet mirant com giravolta la baldufa. Insinua un lleuger somriure de petita complaença. Els llibres ja es poden esperar, que tota la llum del dia gravita sobre la petita joguina. De la joguina passa als ulls atents, i dels ulls a l’interior del nen, tendre encara dins del vestit sever.
Serenitat del moment. ¿Què contenen els llibres sinó l’estudi circular del moviment de l’univers? La contemplació acurada des d’un telescopi cap a l’espai estel·lar descansa en el moviment de la baldufa a distàncies immenses que ara el minyó no pot comprendre.
L’habitació suggereix silenci i aquella soledat només interceptada pels ulls del pintor, que es complau en els tons granats i burdeus cap els terres d’ombra, amb una concessió a l’ocre, el blanc trencat de paper i ploma, del corbatí del nen i del suau pentinat recollit en llaçada. No obstant l’austeritat, el noi ens encomana la gràcia i el lleu somriure.
*
*
*
El nen de la baldufa. Jean Simeon Chardin ( 1699 - 1779 )
1 comentari:
Ahir, estimada Olga, et volia enviar un nou poema del meu recull italià, llibre que es titula "L'attesa del mare" (L'espera del mar). És un sonet que parla de les plantes que esclaten durant la primavera i en faig simbologia amb el cos estimat. Espero que t'agradi, te'l deixo a sota amb tots els petons del món.
PRIMAVERILE
Verrò selvaggio e puro in primavera,
germogliato da fiori e piante nuove,
con il soffio leggero della sera,
cadendo sulla terra mentre piove.
Verrò cosí, con giri di farfalla
esalando i profumi delle rose
che accendono la spenta spina gialla,
gli spigoli nascosti delle cose.
Verrò con un geranio sulle guancie
e viole sulle braccia e tra le mani.
Avrò sopra le labbra il gelsomino,
negli occhi l'asprezza delle arancie,
e gigli nel mio sesso per domani
e nel bacio il fremente biancospino.
Publica un comentari a l'entrada