LA MURALLA
*
26-11-13
*
Ha vingut el pintor Josep Maria Rosselló i m’ha portat aquest quadre,
d’una col·lecció seva sobre la muralla romana de Tarragona.
De seguida m’ha agradat i m’ha fet pensar el penúltim poema del meu
llibre “La muralla” ( Columna-Àuria). És un llibre que veu la muralla com una
persona estimada, ja en la seva maduresa. Un monument, a l’inrevés de les persones,
resulta més valorat com més anys té.
Paradoxes.
“Després que em mori, serà així, la tarda, / blava i encesa, d’un granat
intens, / lenta i tranquil·la sobre un mar tan dens / que cap mirada no s’hi
enfonsa. / No hauran encès els llums a la muralla / i passarà una noia sense
pressa / que no sabrà que em sobreviu. /// No sé si enyoraré aquest mur tan aspre, / ara
que es fon per mi, sense calor, en silenci, / que fuig sense sentir, sense ser
vist / sinó per un poeta que el va escriure / per donar fe del goig d’haver
viscut / alguns anys contemplant-lo de passada. /// No sé si enyoraré la noia anònima / que veig
avui per última vegada / mentre camina pel carrer, / muralla amunt, pensant la
vida. /// La tarda serà bella com el
somni / del cos sobre la pedra. “
Olga Xirinacs- “La muralla”.
*
Composició de Josep Maria Rosselló sobre la muralla.
10 comentaris:
Magnífic el quadre i magnífics els versos.
Deliciosa poesia, que combina amb una imatge de la muralla ben original i acolorida. Art!
Ets única convertint en poesia les coses més impensades.
Preciós poema i preciós quadre.
Un poema molt bonic, ves per on, fins i tot en una muralla hi podem trobar poesia...
El quadre m'encanta, perquè té un aire una mica naïf, amb aquests colors tan vius!
Petonets, Olga.
Un poema com un bell mantra.
Gràcies pel regal.
Quin poema més bonic. És així, les persones, a diferència dels monuments, som patrimoni fungible.
El quadre em suggereix el contrast entre vida i mort, entre empatia i abstracció. El teu poema hi seria relacionat, sobretot amb "del cos sobre la pedra".
Magnific poema. Morim, però algú continua, ignorant la nostra mort, vivint els nostres anhels...Una abraçada: Joan Josep
Bella interpretació simbòlica de la muralla, en el quadre de Rosselló tan blava...
Publica un comentari a l'entrada